Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
     
Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
 
Tornar a l'═ndex
 
 
 
 
Normes d'us de la Llengua Valenciana  
 
El sufix valenciÓ, "-cul"
El sufix valenciÓ, "-isar"
El sufix valenciÓ, "-ea"
El sufix valenciÓ, "-lec"
El sufix valenciÓ, "-isat"
El sufix valenciÓ, "-eig"
El prefix valenciÓ, "eixe-"
L'escritura dels n˙meros
Els punts cardinals junt ad unes atres paraules
El dÝgraf valenciÓ, "ch"
Els grups consonÓntics, "tj" i, "tx"
Els signes d'interrogaciˇ i d'admiraciˇ
La ele germinada ( l.l )
L'apostrofament de les vocals; "u", i "i".
El sufix valenciÓ "-rt"
El sufix valenciÓ, "-it"
No hi ha cap paraula que s'arremate en, "b" o, "d"
Un us de la preposiciˇ, "en"
El sufix NO valenciÓ, "-us"
El sufix NO valenciÓ, "-aire"
El sufix valenciÓ, "-isis"
Els sufixos valencians, "-iste" i "-ista"
Mossarabismes
El sufix valenciÓ, "-eu"
 
 
 
El sufix valenciÓ, "-cul"
 

Excepte les paraules valencianes; quadricicle, epicicle, bicicle, bucle, riscle, cicle, hemicicle, muscle, llentiscle, mascle, miracle, monocicle, pericicle, sicle, i tricicle, totes les demÚs paraules que veges arrematades en, " -cle", sˇn d'orige no valenciÓ.

La terminaciˇ valenciana, "-cul", es correspon a la terminaciˇ castellana, "-culo"

Eixemples:
ValenciÓ: artÝcul, vÝncul, cÝrcul, vehÝcul, vernÓcul...
CastellÓ: artÝculo, vinculo, cÝrculo, vehÝculo, vernßculo...

Dalt
 
El sufix valenciÓ, "-isar"
 

Totes les terminacions, o sufixos, "-itzar" es corresponen en paraules no valencianes.

El sufix valenciÓ, "-isar", es correspon en el sufix castellÓ, "-izar"

Eixemples:
ValenciÓ: formalisar, valencianisar, realisar, humanisar...
CastellÓ: formalizar, valencianizar, realizar, humanizar...

Dalt
 
El sufix valenciÓ, "-ea"
 

Les paraules que atribu´xen algun tipo de qualitat ad atres paraules o frases arrematades en, "-ea", son valencianes. Este sufix es correspon a, "-eza", "-ez" en castellÓ.

Eixemples:
ValenciÓ: rarea, durea, fermea, validea...
CastellÓ: rareza, dureza, firmeza, validez...

Nota: No es deuen incloure en esta norma, les paraules que no atribu´xen qualitats, com els substantius valencians; cervesa, devesa, mampresa, remesa, fresa, encesa...

Dalt
 
El sufix valenciÓ, "-lec"
 

Sobre tot en medicina hi ha una terminaciˇ molt usual per a designar a certs meges de les diferents especialitats mediques, encara que esta terminaciˇ Ús extensible a moltes atres Órees. La terminaciˇ valenciana, "-lec", tÚ la seua correspondŔncia en la terminaciˇ castellana, "-logo".

Eixemples:
ValenciÓ: fil˛lec, cardi˛lec, traumat˛lec, odont˛ec...
CastellÓ: filˇlogo, cardiˇlogo, traumatˇlogo, odontˇlogo...

Nota: Observa que el sufix, "-lec" en esta norma, es fa extensible tambÚ per a unes atres paraules que no designen professions.

Dalt
 
El sufix valenciÓ, "-isat"
 

Totes les paraules arrematades en el sufix, "-itzat" o la seua forma femenina, "-itzada" no son de procedŔncia valenciana, el sufix valenciÓ corresponent es, "-isat", "-isada", o en castellÓ, "-izado", "-izada".

Eixemples:
ValenciÓ: amenisat, analisada, horrorisat, paralisat...
CastellÓ: amenizado, analizada, horrorizado, paralizado...

Dalt
 
El sufix valenciÓ, "-eig"
 

Totes les paraules que indiquen acciˇ o moviment i que s'arrematen en, "-ejo" no sˇn d'orige valenciÓ, puix en valenciÓ, les paraules que indiquen acciˇ o moviment, s'arrematen en, "-eig", que tenen el seu igual en el sufix, "-eo" castellÓ.

Eixemples:
ValenciÓ: trasteig, aireig, regateig, braceig...
CastellÓ: trasteo, aireo, regateo, braceo...

Dalt
 
El prefix valenciÓ, "eixe-"
 

Els prefixos que comencen per, "eixe-" sˇn purament valencians, el seu igual castellÓ es, "eje-"

Eixemples:
ValenciÓ: eixemple, eixecuciˇ, eixercici, eixercit...
CastellÓ: ejemplo, ejecuciˇn, ejercicio, ejercito...

Dalt
 
L'escritura dels n˙meros
 

L'escritura en lletra dels n˙meros en valenciÓ, va unida, mai no unida per guions ni separada i en la conjunciˇ, "y" entre ells.

Eixemples:
ValenciÓ: trentatrÚs, xixantahuit, setantaquatre...
CastellÓ: treinta y tres, sesenta y ocho, setenta y cuatro...

Dalt
 
Els punts cardinals junt ad unes atres paraules
 

Quan un punt cardinal s'unix a una atra paraula, en valenciÓ es fa sense guions.

Eixemples:
ValenciÓ: noroest , surest, nortamericÓ, surafricÓ...
CastellÓ: noroeste, sureste, norteamericano, sudafricano...

Dalt
 
El dÝgraf valenciÓ, "ch"
 

Quan veges una paraula escrita en, "X", sobre tot si estÓ escrita al principi de la paraula o Ús part de la toponimia valenciana, deus de saber com s'escriu en castellÓ, puix normalment, quan una paraula s'escriu en castellÓ en, "CH" en valenciÓ tambÚ s'escriu en, "CH", no en, "X".

Eixemples:
ValenciÓ: che, Chirivella, choriš, chufa...
CastellÓ: che, Chirivella, chorizo, chufa...

Dalt
 
Els grups consonÓntics, "tj" i, "tx"
 

Exceptuant la paraula, "catgut", no hi ha cap atra paraula valenciana que utilise el grup consonÓntic "tg", totes les paraules que lo contenen, no sˇn d'orige valenciÓ.

De la mateixa manera, excepte els gentilicis de poblacions com, Sant Joan, d'Alacant, "Santjoaner", o Sant Jordi del Maestrat, "Santjordienc", o els seus derivats com, "santjoaniste, santjoanada...", el grup consonÓntic, "tj", no existix en valenciÓ, o siga, totes les paraules que l'inclouen, no son d'orige valenciÓ.

De igual manera, totes les paraules que inclouen el grup consonÓntic, "tx", no sˇn de procedŔncia valenciana, puix en valenciÓ no hi ha cap paraula que ho continga.

Eixemples:
ValenciÓ: mege, mijÓ, coche...
CastellÓ: mÚdico, mediano, coche...

Dalt
 
Els signes d'interrogaciˇ i d'admiraciˇ
 

En valenciÓ els signes d'admiraciˇ, ( í...! ), i els signes d'interrogaciˇ, ( ┐...? ), es posen a l'inici i al final de les oracions, tancant-les dins d'elles.

Eixemples:
ValenciÓ: íEstic molt content!, ┐T'agrada l'orchata?...
CastellÓ: íEstoy muy contento!, ┐Te gusta la horchata?...

Dalt
 
La ele germinada ( l.l )
 

En el valenciÓ actual no existix la grafia, ( l.l ), ele germinada, aixina que totes les paraules que l'utilisen, no sˇn d'orige valenciÓ.

Eixemples:
ValenciÓ: novela, allumenar, colecciˇ, colege...
CastellÓ: novela, iluminar, colecciˇn, colegio...

Dalt
 
L'apostrofament de les vocals; "u", i "i"
 

En valenciÓ totes les paraules que comenšen per vocal o haig, s'apostrofen en l'artÝcul que les precedixen, salvo que expressa i conscientment desiges utilisar l'articul "lo" en la seua forma completa.

Eixemples:
ValenciÓ: L'universitat, L'historia, L'humiltat, L'historiador...
CastellÓ: La Universidad, La historia, La humildad, El historiador...

Dalt
 
El sufix valenciÓ "-rt"
 

Totes les paraules que en castellÓ s'arrematen en, -rdo i -rde, excepte alguns eixemples concrets com la paraula, 'cerdo', tenen la seua corresponncia al valenciÓ en la terminaciˇ, -rt.

Eixemples:
ValenciÓ: recort, vert, pert...
CastellÓ: recuerdo, verde, pierde...

Dalt
 
El sufix valenciÓ, "-it"
 

Els adjectius que en castellÓ s'arrematen en, -ido, tenen la seua correspondŔncia en el valenciÓ en el sufix, -it.

Els participis dels verps que no sˇn irregulars, s'arrematen en valenciÓ en el sufix, -it.

Eixemples:
ValenciÓ: rÓpit, vÓlit, polit...
CastellÓ: rßpido, vßlido, pulido...

Dalt
 
No hi ha cap paraula que s'arremate en, "b" o, "d"
 

En valenciÓ no hi ha cap paraula que s'arremate en, "B" o en, "D". L'˙nica excepciˇ Ús la preposiciˇ arcÓica valenciana, "ab", que estÓ prÓcticament en des˙s. I la preposiciˇ, "ad".

Eixemples:
ValenciÓ: en, mossÓrap, Ricart...
CastellÓ: con, mozßrabe, Ricardo...

Dalt
 
Un us de la preposiciˇ, "en"
 

La manera de construir les frases tambÚ nos diu la seua procedŔncia. Quan una frase indica estar en algun lloc o realisar alguna acciˇ en un lloc s'ha d'utilisar en valenciÓ la paraula, "en" igual que en castellÓ, pero mai "a" que es la que s'utilisa en catala.

Eixemples:
ValenciÓ: Estic en ma casa, Vaig a menjar en la taula..
CastellÓ: Estoy en mi casa, Voy a comer en la mesa...

Dalt
 
El sufix NO valenciÓ, "-us"
 

Excepte llatinismes que a sovint tambÚ Ús donen en el castellÓ, com per eixemple, "Rictus", "Cactus", etc, totes les demÚs paraules que s'arrematen en el sufix, "-us", no son valencianes.

Eixemples:
ValenciÓ: Tipo, globo, rito, Pio...
CastellÓ: Tipo, globo, rito, PÝo...

Dalt
 
El sufix NO valenciÓ, "-aire"
 

Excepte la paraula, "Aire", que no Ús cap sufix, totes les demÚs paraules que s'arrematen en el sufix, "-aire", sˇn d'orige NO valenciÓ.

Eixemples:
ValenciÓ: Cantor, charrador, llenyater / llenyador...
CastellÓ: Cantor, charlatßn, le˝ador...

Dalt
 
El sufix valenciÓ, "-isis"
 

El sufix, "-isis", es dona tant en valenciÓ com en castellÓ, de manera que el sufix, "-isi" Ús un sufix NO valenciÓ.

Eixemples:
ValenciÓ: AnÓlisis, crisis, parÓlisis...
CastellÓ: Anßlisis, crÝsis, parßlisis...

Dalt
 
Els sufixos valencians, "-iste" i "-ista"
 

Els sufixos,"-iste" e "-ista"

A diferŔncia del restant de les llengŘes romances, dits sufixos distinguixen gŔnero en valenciÓ, sent "-iste" par al masculÝ, i "-ista" par al femenÝ.

Eixemples:
ValenciÓ: Artiste, Batiste, fasciste...
CastellÓ: Artista, Bautista, fascista...

Dalt
 
Mossarabismes
 

Hi ha paraules, que han sigut considerades err˛neament com a castellanismes i que hui en dia, en bona part d'elles, sˇn mossarabismes, que s'arrematen en, "-o" com en castellÓ.

Eixemples:
ValenciÓ: Sexe, gŔnero, cˇmodo...
CastellÓ: Sexo, gÚnero, cˇmodo...

Dalt
 
El sufix valenciÓ, "-eu"
 

Este sufix, "-eu", Ús tÝpicament valenciÓ i equival al castellÓ "-eo" en els substantius,.

Eixemples:
ValenciÓ: MediterrÓneu, id˛neu, contemporÓneu...
CastellÓ: Mediterrßneo, idˇneo, contemporßneo...

Dalt
 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 
 

Usuaris en llÝnea

  Amunt