Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
     
Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'═ndex
 
 
 
 
Ortografia 1      2      3      4            Te trobes en la pÓgina 6  
 

En verps: imperfecte indicatiu

En l'imperfecte d'indicatiu dels verps: plaure, coure, caure, traure, jaure, creure, cloure, vore i tots els derivats, la, i, t˛nica de la desinŔncia portarÓ diÚresis per a indicar el hiat. Manco en la primera i segona persona del plural, puix les normes d'accentuaciˇ prevalen front a les normes de la diÚresis, motiu pel qual les dites primera i segona persona del plural, en la i t˛nica portaran accent.

Eixemple: ve´a, ve´en, veÝeu

ConvÚ tindre present que en alguns d'estos verps com, caure, traure, jaure, vore, i els seus derivats, al tindre una atra forma en la qual la tonicitat recau sobre el radical, la grafia serÓ destinta, podent escriure's.

 
 ca´a  queya
 ca´es  queyes
 ca´a  queya
 caÝem  qyem
 caÝeu  quÚyeu
 ca´en  queyen

 

Vocals, i, u, Ótones

Posarem la diÚresis en les paraules en les quals sense ser t˛nica la, i o la u, no formen diftonc en la vocal anterior.

Eixemple: aŘrtar, a´llar

 

Terminacions, -´dor, -´ment, -´tat

Duran diÚresis les terminacions, -´dor, -´ment i -´tat, sempre que vagen darrere d'un radical, o s'afigguen a una paraula que arremate en vocal. En este cas indica l'hiat.

Eixemple: proveir > prove´dor. instantÓneu > instantane´tat

Excepcions

Per a reduir la cantidat de paraules portadores de dieresis es fan unes salvetats en aquells casos a on estÓ molt clar per al parlant de que la, i o la, u, no formen diftonc en la vocal a la qual acompanyen o en aquells atres casos en els quals l'existŔncia de hiat es sistemÓtica.

 

Darrere d'un prefix

No escriurem diÚresis en la, i, o en la, u, quan vagen darrere d'un prefix acabat en vocal.

Eixemple: contraindicaciˇ > (contra + indicaciˇ)

 

Sufixos en la i t˛nica

Quan la, i, forma part dels sufixos, -isme, -iste, -ible, i tambÚ en els seus derivats i en plural.

Eixemple: egoisme, (e-go-is-me), > altruistament, (al-tru-is-ta-ment)

 

Sufixos en la i Ótona

Tampoc portarÓ diÚresis la, i, dels sufixos, -isar, -isant, -isat, -isaciˇ.

Eixemple: europeisar, (eu-ro-pe-i-sar). - europeisant, (eu-ro-pe-i-sant). - europeisat, (eu-ro-pe-i-sat). - europeisaciˇ, (eu-ro-pe-i-sa-ci-ˇ)

 

El sufix um

Quan la, u, forma part de la terminaciˇ llatina, -um, no portarÓ diÚresis.

Eixemple: simp˛sium

 

Darrere de h o de guiˇ

No hi haura diftonc ni tampoc necessitat de diÚresis en aquells casos que la, i, o la, u, vagen precedides per una, h, o quan entre estes i la vocal anterior haja un guiˇ.

Eixemple: anglohispÓnic

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 

Usuaris en llÝnea

  Amunt