Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
     
Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'═ndex
 
 
 
 
Ortografia 1      2      3      Te trobes en la pÓgina 4      5      6  
 

Ortografia de la M / N / NY

Ortografia i s˛

Els sons nassals valencians sˇn tres, representats fonŔticament [ m ],  [ n ] i [ ], i pels signes ortogrÓfics s'escriuen M / m, N / n, NY / ny, respectivament. Els tres sˇn sonors i normalment no representen cap problema en les seues regles d'escritura.

La ny [ ], es diferŔncia dels atres dos en que Ús palatal. Este dÝgraf Ús antiquÝssim en la lliteratura valenciana. S'han utilisat uns atres signes grÓfics per a la representaciˇ d'este s˛, pero sempre ha predominat la soluciˇ que s'accepta en l'actualitat: la n seguida d'una y, que indica el carÓcter palatal d'esta nassal. Recordem que unes atres llengŘes com el francÚs o el portuguÚs, en lloc de la nostra, usen una g o una h, respectivament, per a senyalar la palatisaciˇ del s˛.

La n [ n ], representa un al˛fon important quan va davant d'una f o una v, en eixos casos es produix en ella un procÚs de labiodentalisaciˇ [ ] que no obstant no afecta o modifica a l'escritura d'esta grafia.

Eixemple: enfadar > [ afadßr ]

Un atre al˛fon d'este mateix s˛, lo constitu´x la nassal dental. Realisem esta quan la [ n ] va davant de les dentals [ t ] o [ d ]. En estos casos la representaciˇ fonŔtica del sˇ Ús [ ], en lloc del seu signe de dentalisaciˇ incorporat, pero ortogrÓficament, com en cas anterior, el signe no varia gens.

Eixemple: pont > [ p t ]

TambÚ la [ n ] se velarisa [ ], pel contacte en un atre s˛ velar, [ k ], [ g ], pero la seua grafia seguix sent n.

Eixemple: encara > [ ekßra ]

ConvÚ recordar acÝ que el grup arcaic mp + consonant s'ha redu´t en valenciÓ a [ n ] + consonant, sent esta tambÚ la seua ortografia actual.

Eixemple: comptar > [ kotßr ] > s'escriu > contar

La nassal de comte, tambÚ se dentalisa per estar en contacte en una t, pronunciant-se [ ]. No obstant, es mantÚ l'escritura del grup mt en esta lŔxia  per qŘestions etimol˛giques i per evitar una possible, pero improvable, confusiˇ en les atres dos paraules homˇfones.

Eixemple: conte > castellÓ, cuento i conte > castellÓ, cuenta

Aixina esta paraula es mantÚ escrita, conte.

Es conserva en alguns llocs el procÚs d'assimilaciˇ de la T per la N, en el grup TN, sent general la seua simplificaciˇ en N, per lo que les paraules que porten este grup s'accepten en les dos grafies.

Eixemple: cotna / cona

S'escriu M

1.- En l'inici de la paraula, interior o final.

Eixemple: mÓ, poma, fum

2.- Davant de, b, i de p.

Eixemple: gamba, sempre

3.- En els prefixos, con-, en-, in-, (com-, em-, im-), quan van seguits d'una m.

Eixemple: emmascarillar, immortal

Excepte: granment, l'aglutinaciˇ.

4.- En el prefix circum-, quan li seguix una otra consonant.

Eixemple: circumferŔncia

5.- En el grup mn.

Eixemple: indemnisar

No obstant, esta classe de grups, com TM, TN, TL, MP, MPT,...) tendixen a desaparÚixer, simplificant-se en un sol fonema desprÚs d'un procÚs d'assimilaciˇ. Com eixemple d'este cas nos pot servir la forma, condenar, i tots els seus derivats, que originÓriament posse´a el grup mn, comdemnar, i en l'actualitat ya presenten la forma simplificada en n.

6.- Hi ha alguns casos, ya comentats anteriorment, en els que no escriurem m, sino n. Recordem-los.

a) Davant de f o de v.

Eixemple: enviar, inferior

Excepte: triumvir, triumf, nimfa, amfiteatre, Úmfasis, emfisema, emfiteusis, Ómfora.

b) El grup arcaic mp + consonant, ha donat, n + consonant en valenciÓ i aixina escriurem.

Eixemple: pronte, presunciˇ

c) Els grups tm, ptm, tambÚ arcaics i desapareguts, en valenciÓ s'han resolt en m, havent caigut els atres sons desprÚs dels ya coneguts procÚs d'assimilaciˇ i postrior simplificaciˇ.

Eixemple: semana

 

S'escriu N

1.- En posiciˇ inicial, i intermija de la paraula.

Eixemple: niu, cÓntic

2.- En els prefixos, con-, en-, in-,.

Eixemple: contraure, enllustrar, insignificant

Excepte quan la consonant que seguix es, b, p, o m, (vore S'escriu M, punt 2)

3.- Davant de qualsevol consonant que no siga, b, p, o m, i sempre davant de f i v..

Eixemple: enveja, gandul

 

S'escriu NY

1.- En posiciˇ inicial de la paraula sˇn pocs casos i casi tots ells sˇn de formaciˇ popular.

Eixemple: nyaular

2.- En l'interior de la paraula.

Eixemple: vergonya

3.- En posiciˇ final.

Eixemple: any

Recordem que el dÝgraf ny Ús inseparable. L'hem de considerar com si fora una sola lletra, igual que fem en la ll o la ch, de manera que no podem escriure, al final de una llÝnea, per eixemple, la n i en la segŘent la y, de la mateixa manera que no es separa la ll o la ch.

 

Ortografia de la R / RR

Ortografia i s˛

El s˛ alveolar vibrant sonor pot ser de dos classes, simple (transcrit fonŔticament [ r ]) i m˙ltiple, (transcrit fonŔticament [ ]. L'escritura d'estos sons no oferixen moltes particularitats especials.

Dos sˇn les grafies que utilisem per a representar els vibrants alveolars, R / r, i RR / rr.

La vibrant simple [ r ], desapareix en algunes localitats valencianes i en alguns casos concrets:

a) Quan la paraula acaba en, -r o -r + consonant/consonants.

Eixemple: voler > vole(r). dimarts, > dima(r)ts

b) En els infinitius, quan van seguits d'un pronom dŔbil, a vegades incl˛s assimilant-se a la consonant per la qual comenša el corresponent pronom.

Eixemple: di(r)-li-lo, fregi(r)-lo

Quan es tracta d'un pronom neutre, ho, la -r final de l'infinitiu es convertix en una verdadera labiodental fricativa [ v ].

Eixemple: penjar-ho > [ penßvo ]

Igual succe´x quan en lloc d'un infinitiu es tracta del gerundi o del participi del present, la [ t ] es convertix en [ v ].

Eixemple: dient-ho > [ d i v o ]

Cal remarcar el carÓcter comarcal-local d'estes pronunciacions.

 

S'escriu R

1.- El s˛ vibrant simple, [ r ],

a) En posiciˇ intervocÓlica, interior de la paraula.

Eixemple: pera

b) Al final de la paraula, davant de qualsevol atra consonant. Posiciˇ de sÝlaba travada.

Eixemple: murta

c) Al final de la paraula.

Eixemple: cuinar

d) En els grups consonÓntics, BR, CR, DR, GR, TR, PR

Eixemple: ombra, sucre, drac, grossa, tres, apretar

2.- El s˛ vibrant m˙ltiple, [ ],

a) En la posiciˇ inicial de la paraula.

Eixemple: ratolÝ

b) En la posiciˇ interior de la paraula, sempre darrere d'una atra consonant, pero pertanyent a sÝlaba distinta, Ús dir, sense formar grup consonÓntic en la consonant que li precedix.

Eixemple: somriure

S'escriu RR

1.- Sempre en posiciˇ intervocÓlica, mai en posiciˇ inicial ni darrere d'una atra consonant.

Eixemple: carrer

2.- TambÚ en les formacions compostes per un prefix acabat en vocal i una paraula comenšada per r, esta grafia es duplica per quedar en eixos casos en posiciˇ intervocÓlica.

Eixemple: monorra´l

Ortografia de la X

Ortografia i s˛

La prepalatal fricativa sorda, la transcripciˇ fonŔtica de la qual Ús [ ], es representa ortogrÓficament per mig de la grafia X / x..

Eixemple: peix

Normalment va precedida de la vocal palatal i, dona una forta tendŔncia a pronunciar eix increment palatal. Aixina, incl˛s podem apreciar la palatisaciˇ en un increment en la forma ei davant de la x- inicial de paraula, sobre tot quan es tracta de noms de localitats, com Xixona, encara que no sempre.

Eixemple: Xixona - XÓtiva...

En molts casos la grafia x per ad este s˛ fricatiu del que estem parlant [ ] es correspon en la j castellana, pero no sempre Ús aixina, per lo que no nos podem fiar d'esta referŔncia a la llengua castellana.

 
 valenciÓ  castellÓ    valenciÓ  castellÓ
 caixa  caja pero  crÚixer  crecer
 baixar  bajar  feix  haz
 

Com tambÚ succe´x en uns atres sons, [ p ], [ t ], [ k ], etc. quan la fricativa [ ] apareix entre uns atres sons sonors tendix a sonorisar-se ell tambÚ, fonŔticament [ ], sobre tot si va en posiciˇ final de la paraula i la que li seguix comenša per vocal.

Eixemple: peix ample > [ p i   ßmple ]

Pero la seua ortografia no es modifica per estos casos de fonŔtica sintÓctica. Per aix˛, a pesar d'estos casos, la grafia x Ús sempre la mateixa.

Esta grafia x representa tambÚ als sons [ ks ], sort i [ gz ], sonor que, com podem vore, sˇn la pronunciaciˇ d'una gutural velar i una sibilant juntes, pero en el primer cas sˇn sordes i en el segon sonores.

Eixemple: lŔxic, examen, xenof˛bia, oxamida

Escritura

S'escriu X en s˛ de [ ]

1.- En posiciˇ inicial de la paraula, sobre tot en noms de poblacions.

Eiemple: Xativa, Xixona.

2.- En l'interior de la paraula, darrere dels diftoncs decreixents, ai, ei, oi, ui.

Eixemple: caixa, deixar, coixÝ, bruixa

3.- En l'interior de la paraula, generalment darrere de la vocal i.

Eixemple: quixal

4.- En els increments incoatius dels verps de la tercera conjugaciˇ. Est increment ( -ix- ), apareix en els presents d'indicatiu i subjuntiu i tambÚ en l'imperatiu.

Eixemple: oferixes, patixc, servixques, exigixca, ferixen, substitu´x

5.- En el final de la paraula.

Eixemple: dibuix

S'escriu X en s˛ de [ ks ]

1.- En posiciˇ inicial de paraula, prefixos xeno-, xilo-, etc.

Eixemple: xil˛fon, xenoil

2.- Entre vocals.

Eixemple: proximitat

3.- Davant de consonant sorda.

Eixemple: text

4.- En posiciˇ final absoluta de paraula.

Eixemple: sufix

5.- En les paraules comenšades pel prefix ex-, procedents de la preposiciˇ llatina de les mateixes caracterÝstiques grÓfiques (ex).

Eixemple: explosiˇ

S'escriu X en s˛ de [ gz ]

1.- En el prefix ex-, quan va seguida de vocal, "haig" o una consonant sonora.

Eixemple: exacte

Este cas no Ús mÚs que la sonorisaciˇ, per anar entre sons sonors de l'anterior [ ks ] vist mÚs amunt. Pero esta regla no Ús molt exacta, ya que les mateixes paraules no vos sonen estranyes si la x la pronunciem [ ks ]. Es a soles una qŘestiˇ de posiciˇ del s˛ dins de la paraula.

 

Ortografia de la H

Grafia i s˛

La grafia de la h (haig) no representa cap s˛ i la seua conservaciˇ obedix a criteris purament etimol˛gics, encara que hi ha casos en els quals no la du la paraula originaria i en l'actualitat sÝ. TambÚ ocorre al revÚs, apareix en l'orige i no en l'actualitat.

 

Escritura

L'escritura d'esta lletra no te regles pr˛piament dites, sino que es troba en una sÚrie de paraules i casos concrets que anem a donar.

 

En els prefixos grecs o llatins

 
 hagio  hagiografia, hagiogrÓfic  halo  halografia, halotŔcnia
 haplo  haplologia  hebdo  hebdomadari
 hect / hecto  hectÓrea, hectˇmetro  helio  heliogravat, heliocŔntric
 helmin / helmint  helmintiasis  hemer / hemero  hemeralopia, hemeroteca
 hem  hematoma  hemi  hemicicle, hemisfŔric
 hepat  hepÓtic, hepatitis  hepta  heptagonal, heptasilÓbic
 hexa  hexasilÓbic, hexagonal  hidr / hdro  hÝdric, hidrÓulic, hidrotŔcnia
 higro  higrometria, higrologia  hip / hipo  hipocamp, hip˛drom
 hiper  hipŔrbole, hipertrofia  hipno  hipn˛tic, hipnof˛bia
 histo  hist˛lisis  horo  horografia, hor˛pter
 holo  holocaust, holometria  homo  homosexual, hom˛nim
 hier / hierat / hiero  hierÓtic, hierocrÓcia    

 

Paraules que ya la tenen d'orige

Donem una llista d'estes paraules, sense ser exhaustiva.

 
 adherir  hebreu  heroisme  horisontal  humit
 ahir  hedra  hilaritat  horrible  humor
 cohabitar  helŔnic  hispÓnic  hort  inhalar
 deshonestitat  helenisme  hist˛ria  hortŔnsia  inherent
 exhalar  herba  hivern  hospital  prohibir
 exhibir   herbage  hivernada  host  vehemŔncia
 hÓbit  herege  home  hostaler  vehement
 habitar  herŔncia  homenaja   hoste  vehÝcul
 ham  heresiarca  honest  h˛stia   vehicular
 harmonia  heretar  honor  hostil  harm˛nic
 hereu  honrar  humÓ  haver  hernia
 hora  humil  hebraic  hÚroe  horisˇ
 humiliar        

 

Casos etimol˛gics

S'escriuen sense h una sÚrie de paraules, i els seus derivats, encara que la tinguen en la seua etimologia.

Eixemple: espanyol, avorrir, ert, oroneta, ordi, orri

Casos no etimol˛gics

Per contra, tots els derivats del llatÝ octo, s'han d'escriure generalment en h.

Eixemple: huit, huitanta, dÝhuit, huitava, huitantena

L'Ap˛strof

CarÓcter

L'ap˛strof es un signe representat per una cometa, ( ' ) que es posa per a "unir" ortograficament certes paraules, que en la fonŔtica ya estan unides. Indica l'elisiˇ d'una vocal. Per a que esta elisiˇ succe´xca Ús condiciˇ principal que es posen en contacte dos paraules de les quals la primera d'elles acabe en vocal i la segona d'elles comence per vocal tambÚ o haig, que per ser muda permet que les paraules que comencen per eixa lletra seguixquen les mateixes regles d'escritura que les paraules que comencen per vocal.

Eixemple: l'˙nic, porta'l, l'Óngel, d'hivern, dis-m'ho, dona-li'n

Les paraules que s'apostrofen sˇn sempre partÝcules Ótones i es precisament per aix˛ per lo que tendixen a perdre la seua vocal en un intent de buscar recolzament en l'accent de la paraula a la que acompanyen, formen aixina part d'un mateix grup f˛nic o, en un atre sentit, d'un mateix sintagma. Per tant, quan escrivim, la paraula que pert la vocal serÓ sempre la partÝcula modificada, mai la paraula n˙cleu del sintagma que constitu´xen juntes. I en el lloc de la vocal elidida posarem l'ap˛strof per a indicar eixa elisiˇ fonŔtica

s evident que quan parlem elidim moltes mÚs vocals de les que representem en l'escritura. Les regles d'apostrofament pretenen a soles sistematisar per a la norma escrita este fenomen de la llengua parlada, ficar un poc d'orde en favor d'uns casos i perjuÝ en uns atres, Ús purament convencional. I precisament per eixa condiciˇ de signe convencional hi ha llengŘes que prescindixen d'ell, com el castellÓ, mentres que les que lo gasten creen les seues pr˛pies regles d'us.

Per a l'ortografia de la llengua valenciana s'ha procurat establir una norma d'us d'este signe, com la dels atres signes convencionals, que siga lo mÚs senzilla possible per a no complicar l'escritura, sempre pensant en l'usuari.

 

Normes d'Apostrofament

Les paraules que poden presentar forma apostrofada son els pronoms personals dŔbils o Ótons: ME ('m, m'), TE ('t, t'), SE ('s, s'), LO ('l, l'), LOS ('ls), NE ('n, n'); els artÝculs LO/EL (l'), LA (l') i la preposiciˇ DE (d').

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 

Usuaris en llÝnea

  Amunt