Diccionari Enciclopdic Valenci
     
Diccionari Enciclopdic Valenci
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'ndex
 
 
 
 
Ortografia 1      2      Te trobes en la pgina 3      4      5      6  
 

S'escriu IG

1.- En el final de la paraula, darrere de les vocals, a, e, o, u.

Eixemple: vaig, lleig, roig, El Puig

En estos casos el dgraf -ig sona [ ], no s'ha de pronunciar la -i- com fan alguns.

La derivaci pot fer-se en j o en g, segons la vocal segent.

Eixemple: roig > roja, rojor, roges

Per als casos en que la derivaci s ch, vore l'apartat, s'escriu CH punt 2.

2.- En el final de la paraula, darrere de consonant, en unes poques paraules, totes elles topnims.

Eixemple: Elig, Barig, Borig, Garig, Berig, Felig

Com excepci es pronuncia la i del dgraf -ig en;

Eixemple: Calig i Tirig

3.- En el present de subjuntiu dels verps purs del tercer grup acabats en, -gir.

Eixemple: afegir, afligir, fregir, fugir, llegir i regir, que seguixen este model

 
 afigga  i no afixa o afixca
 afiggues  i no afixques o afixques
 afigga  i no afixga o afixca
 afiggam  i no afixgam o afixcam
 afiggau  i no afixgau o afixcau
 afigguem  i no afixquen o afixquen

 

S'escriu G

Solament al final de la paraula quan va precedida d'una i tnica.

Eixemple: llig

Els derivats s'escriuran en g o en j segons la vocal que vaja darrere.

Eixemple: mig > miger, mijana

 

Ortografia de la D / T

Grafia i s

Les grafies t i d corresponen a la fontica dels sons [ t ] dentoalveolar oclusiu sort i [ d ], dentoalveolar oclusiu sonor. En algun cas, per fontica sintctica, la t al final de la paraula pot sonorisar-se per estar en contacte en un s sonor, ya siga voclic o consonntic, pero la grafia s la mateixa.

Les dos grafies poden aparixer en qualsevol posici de la paraula excepte la d que no la trobem mai en el final absolut, encara que paraules de la mateixa famlia tinguen  d en lloc de t.

 

S'escriu D

1.- En el prefix llat, ad.

Eixemple: admetre

No s'ha de confondre este prefix en el at d'unes atres paraules gregues, en les quals la t sol pronunciar-se d per estar en contacte en una consonant sonora; a ocorre en;

Eixemple: atmsfera, atlntic...

2.- Els participis dels verps canvien la t del mascul singular per una d en el femen, tant en singular com en plural.

Eixemple: tancat > tancada, tancades

Pero tancats (mascul plural).

Excepte > absoldre, que es fa, > absolt, absolta, absolts, absoltes, i uns atres verps com, > moldre, coure, dir, dur, escriure, fer, riure, traure, vore, estrnyer, cobrir, morir, obrir...

3.- En el grup tautosilbic dr.

Eixemple: drag

4.- En molts substantius i adjectius, el mascul, tant en singular com en plural, presenta una t, pero el femen, tamb tant en singular com en plural, i els derivats, poden tindre una d (vore regles de la t)

 

S'escriu T

1.- En la terminaci -bunt, en mascul tant singular com plural.

Eixemple: moribunt > moribunts

Pero, moribunda, > moribundes.

2.- En el mascul singular i plural de les terminacions, -ant (< andus), -ent (< endus) i -unt (< undus).

 
 educant  educants  pero...  educanda  educandes
 reverent  reverents  pero...  reverenda  reverendes
 fecunt  fecunts  pero...  fecunda  fecundes
 

3.- En els substantius femenins acabats en, -etut i -itut.

Eixemple: inquietut, vicissitut

4.- En el mascul, singular i plural de molts substantius i adjectius, Encara que en el femen i en la seua derivaci canvien la t per una d.

Eixemple: buit, buits, pero... buidar, buidor

5.- En les paraules planes acabades en vocal + t, encara que la derivaci puga transformar la t en d.

Eixemple: cit, cits, pero... cida, cides, acidea

6.- En el grup tautosilbic tr.

Eixemple: treballar

7.- En els grups heterosilbics com,

 
 TL  atltic, atlant
 TM  setmes, atmosfric
 TN  tnic
 TZ  dotze, setze, tretze

 

Ortografia de la F / V B

Grafia i s

El s labiodental fricatiu sonor [ v ] est representat per la grafia v en qualsevol posici. Conv dir que la distinci en respecte a la b, bilabial oclusiva sonora, es fa en la major part del Regne de Valncia, s per tant la norma en la fontica la distinci entre els dos sons.

Per una atra banda, la f, grafia del s labiodental fricatiu sonor [ f ], que pot aparixer en qualsevol posici, inclosa la final, mentres que la seua parella, la v [ v ], a soles pot aparixer al principi o en l'interior de la paraula, pero mai en el final absolut. Pot donar-se el canvi de -f en -v- en les derivacions de paraules dins de la mateixa famlia.

Eixemple: serf > serva, servitut

 

S'escriu F

1.- A l'inici, en l'interior i al final de la paraula.

Eixemple: finestra, regolfada, tuf

Hi ha algunes paraules que en les seues derivacions transformen la f final en v.

Eixemple: serf > serva, servir, servitut, servicial

2.- En els grups consonntics tautosilbics, fr, fl.

Eixemple: fret, flama

3.- Darrere de n, quan esta forma part dels prefixos, con-, en-, in-.

Eixemple: conformar, enfilat, infondre

4.- Darrere de m, en el prefix circum-.

Eixemple: circumferncia

5.- Darrere de m, en moltes paraules d'orige grec o grec-llat.

Eixemple: amfbia, gmfosis, triumfal, simfonia, limfatisme, mfasis, mfora, triumfant

 

S'escriu V

1.- En qualsevol posici de la paraula, excepte al final.

Eixemple: viage, envidar

2.- Darrere de n, en els prefixos, con-, en-, in-.

Eixemple: convidar, enverinar, involucrar

3.- Generalment no sol aparixer darrere de m, excepte quan es tracta del prefix circum- i d'algunes paraules de procedncia diversa.

Eixemple: circumvalaci, triumvirat

4.- En algunes derivacions de paraules acabades en f.

5.- Darrere dels prefixos ad-, sub-, trans-, tra-.

Eixemple: advertir, subvenci, transvers, travessa

6.- En les formes del verp, Haver, (haver haure) quan presenten el s de [ v ].

Eixemple: havem, haveu, havia, havies...

7.- En les terminacions del preterit imperfecte d'indicatiu dels verps del primer grup, acabats en -ar.

Eixemple: torcava, torcaves, torcava, torcvem, torcveu, torcvem

8.- En el present, primera i segona persones del plural, i imperfecte, en totes les persones, d'indicatiu d'alguns verps acabats en -eure, -iure, -oure, com.

Eixemple: deure, escriure, moure. vivim

viviu (present). vivia, vivies, vivia, vivem, viveu, vivien (imperfecte)

9.- En les formes del femen, singular i plural, dels adjectius acabats en -au, -iu, -ou.

Eixemple:

 
 brau  brava, braves, pero, braus
 actiu  activa, actives, pero, actius
 nou  nova, noves, pero, nous
 

La terminaci -iu no s'ha de confondre en la mateixa que apareix en els substantius i adjectius pero que t valor diminutiu, com passa en;

Eixemple: chic > chiquiu

Ya que este sufixmodifica la u en els derivats.

Eixemple: chiquiu, > chiquiua, chiquius, chiquiues

10.- En moltes paraules que el valenci te v, presenta el castell una b.

 
 advocat  abogado    govern  gobierno
 covart  cobarde    fava  haba
 verni  barniz    Esteve  Esteban
 cascavell  cascabel    nvol  nube
 arraval  arrabal    vermell  bermejo
 haver  haber    taverna  taberna

 

Ortografia de la G / GU

Grafia i s

La lletra g i el dgraf gu representen ortogrficament el s [ g ], velar oclusiu sonor. Son grafies complementaries, puix mentres la g va seguida de les vocals, a, o, u, el dgraf gu, apareix sempre davant de la, e, i.

Eixemple: gamba, gos, guanyar, disgustar

La g presenta un s fricatiu [ ] quan esta entre vocals. A ms per fontica sintctica, trobem que una c al final de la paraula es pronunciada com una g en contacte d'una vocal o consonant sonora.

Eixemple: poc_lleig, rec_alt.

 

S'escriu G

1.- A l'inici i en l'interior de la paraula, seguida de, a, o, u.

Eixemple: gat, agost, segur

2.- En els grups consonntics tautosilbics, gr, gl.

Eixemple: grau, regle

3.- En els derivats de paraules acabades en, -c, s'ha de tindre en conte que el s de [ k ] es mant en el mascul plural.

Eixemple: rec, recs, pero, regar, regadora

4.- En els grups consonntics heterosilbics segents.

 
 GD  amgdala, amigdalcees, amigdalitis, magdalena... per als casos de c + consonant, vore ortografia de la C.
 GM  segmentar, magma, dogma, fragment, sigma...
 GN  magntic, benigne, ignorant, signe, gneu...

 

S'escriu GU

1.- En l'inici de la paraula, sempre que la segent vocal siga, e, i.

Eixemple: guerra, guitarra

Quan la vocal, u, s'haja de pronunciar, portar diresis. (g).

Eixemple: llingste

2.- En el femen plural de les paraules, substantius i adjectius, acabats en -ga.

Eixemple: mnega > mnegues

Si en lloc d'acabar en -ga, ho fa en -gua, a l'hora de fer el plural haurem de posar diresis damunt de la u per a que es puga pronunciar.

Eixemple: aigua > aiges

 

Ortografia de la G / J

Grafia i s

En determinades posicions les grafies de g i j representen el s palatal africat sonor, transcrit fonticament per [ ]. La g apareix davant de les vocals, e, i, mentres que la j ho fa davant de la, a, la, o i la, u. El s [ ] no apareix mai en el final de la paraula, excepte casos de fontica sinttica.

 

S'escriu G

1.- Davant de les vocals, e, i.

Eixemple: gent, regirar

Excepte quan es tracta dels grups, -ecc- i -ect- en este cas s'escriu j.

Eixemple: objecci, objecte

I en una serie de paraules d'orige grec o hebreu com;

Eixemple: jerarca, jeroglfic, Jernim, Jess, Jehov

O estrangeres.

Eixemple: jersei

2.- En el grup ig que es forma en l'interior de la paraula en diverses persones dels verps acabats en, -gir, darrere d'este grup apareix atra g.

Eixemple: afigga, rigga, frigga, lligga

3.- En la posici final de la paraula la -g darrere d'una, i- o el grup -ig, darrere d'una atra vocal, representen el s palatal africat sort [ ], pero cal tindre present que en la derivaci pot transformar-se en sonor.

Eixemple: mig > mija, miger, mijana...

 

S'escriu J

1.- Davant de les vocals, a, o, u.

Eixemple: jaure, joguet, pujar

A ms cal recordar els casos indicats en el punt 1 de, s'escriu G

2.- Darrere dels prefixos, i alguns atres.

Eixemple: adjacent, subjuntiu, conjurar

Excepte. > injecci, abjecci, proyecte i els seus derivats.

3.- En el plural dels substantius acabats en, -ja, la j es canvia per una, g.

Eixemple: enveja > enveges

4.- Deu tindre's en conte que en una mateixa famlia de paraules poden alternar-se les grafies, j i g, depenent sempre de la vocal segent.

Eixemple: pluja > plujs, pluges, plugeta...

 

Ortografia de la L / LL / Y

Grafia i s

 
 Grafia  S  
 L, l, (ele)  [ l ]  lquida, lateral, alveolar, sonora
 LL, ll, (elle)  [ ]  lquida, lateral, palatal, sonora
 Y, y, (i grega)  [ y ]  fricativa, palatal, sonora
 

Lo nic que tenen completament en com estos tres sons es que els tres sn sonors, lo qual supon una vibraci de les cordes vocals al pronunciar-los.  A ms les corresponents grafies coincidixen en representar tres sons consonntics, no obstant, hem de recordar que la y apareix tamb en el dgraf ny per a indicar la palatisaci del s que dit dgraf representa.

Els dos primers sons dels que nos estem ocupant, representats per l i ll, tenen en com la condici de ser els dos lquits, laterals i sonors. Lo que els diferncia s que la l s alveolar i la ll s palatal. Un atra cosa que els unix  s el fet, tan caracterstic de la diacronia de la llengua valenciana, d'haver una gran cantitat de paraules actuals que porten ll, fonamentalment en posici inicial. s dir, que moltes de les ll actuals, sobre tot en posici inicial, tenen el seu orige en anteriors l llatines, tal s l'intima relaci que entre estos dos sons-lletres existix.

Eixemple: luna > lluna

De fet, el valenci actual posseix molts poques paraules en l-, (inicial), perque la tendncia s, com ya s'ha dit, convertir-les en ll-.

La [ l ], t una realisaci dental quan va en contacte en una [ t ] o una [ d ], cosa que no afecta a la seua grafia. Eixemple: balde; [ bade ]

Per una atra banda, el problema de la [ ] ho tenim en el massa ests defecte de pronunciaci de la [ ] com si fora una [ y ]. Aixina tenim;

Eixemple: pollastre > poyastre

Hem de fugir d'este defecte i procurar una correcta pronunciaci si volem dignificar la llengua valenciana.

Respecte als ltims sons, la elle i la i grega, els unix la seua condici de palatals i la sonoritat. Ara be, els diferencien que la ll s una grafia que representa una i consonant i s fricativa.

 

S'escriu L

Ya hem dit que normalment la lateral lquida sonora valenciana en posici inicial sol ser la ll, pot que nostra llengua tendixca a palatalisar les l- (inicials), tant en les paraules de formaci popular com en les d'orige cult a neolgic. Aixina, s'escriu, l.

1.- Excepcionalment en posici inicial en aquelles paraules de procedncia o carcter erudit, neolgic o cult en la que la palatisaci sona estranya.

Eixemple: laca, lema, lbul

En ocasions nos trobem en paraules cultes del mateix radical que unes atres d'orige popular que porten ll sense cap problema.

Eixemple: llet > lctic > llctic

L'us de la ll, en estos cultismes no sona, en realitat, molt estranya, possiblement, i precisament, per la coexistncia en les atres formes populars palatalisades. Per a, no hem de tindre cap inconvenient en escriure totes estes paraules en ll. (La tendncia s de pronunciar-les en [ ].

2.- En posici inicial en les formes pronominals tones, o dbils, lo, la, los, les, li, i els artculs, la, femen singular, lo, neutre i mascul singular, les, femen plural, i los, mascul plural.

3.- En l'interior de la paraula.

Eixemple: gola

4.- En els grups consonntics, BL, CL, FL, GL, PL.

Eixemple: blau, clau, flama, ungla, pluja

5.- En algunes paraules es conserva el grup TL en lo que s'observa el procs d'assimilaci de la T a la L, pronunciant-se [ ll ], dos eles, i tamb podem trobar este grup completament simplificat en L, la tendncia normal de la llengua valenciana, per lo que hem d'aceptar les dos grafies.

TL, que manifesta el manteniment del procs d'assimilaci. I L, que representa la simplificaci del grup, la pronunciaci ms corrent.

Eixemple: espatla > espala

La ele geminada, escrita, ( l.l ) ha desaparegut de la fontica actual i per tant del sistema ortogrfic.

 

S'escriu LL

Procedent de la germinaci de la l llatina, o de palatisacions de l llatines inicials, o per influncia de la yot, esta grafia presenta en la actualitat unes regles d'escritura molt senzilles.

1.- Pot aparixer en qualsevol posici, inicial, interior i al final de la paraula.

Eixemple: lliberal, filla, manoll

2.- La grafia arcaica de TLL, s'escriu a soles en LL, en el cdic ortogrfic valenci, responent a la fontica actual.

Eixemple: bitllet > billet

 

S'escriu Y

Procedix del grec i d'ah que se la conega en el nom de i "grega", per a diferenciar-la de l'atra, i, denominada "llatina". Representa un s consonntic i s'escriu.

1.- En posici inicial de la paraula, sempre davant de, o seguida de, vocal.

Eixemple: yo, yugular

2.- Quan va en posici interior de la paraula, sempre apareix entre vocals.

Eixemple: epopeya, yayo

3.- Formant part del dgraf NY, per a representar la condici de palatal d'este s nassal, [ ].

Eixemple: pinya, canya

Hem d'insistir en recordar que les dos lletres que formen este dgraf no poden anar separades en l'escritura.

4.- En els substantius acabats en, -ent, darrere de vocal, com, afluent, sol caure's en el defecte d'escriure una lletra i entre la, u i la, e. Afluyent, s incorrecte i hem d'evitar-ho.

Eixemple: constituyent> NO. constituent, SI

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 

Usuaris en llnea

  Amunt