Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
     
Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'═ndex
 
 
 
 
Ortografia 1      Te trobes en la pÓgina 2      3      4      5      6  
 

Ortografia de B / P

Grafia i s˛

El grafisme b, representa un s˛ bilabial sonor. La seua notaci˛ fonŔtica Ús [ b ]. TambÚ pot representar un s˛ fricatiu quan va entre vocals, per eixemple en, abella; en este cas la seua transcripciˇ Ús [    ].

Ocasionalment s'ensordix donant una p fonŔtica, [ p ], quan va davant d'una consonant sorda, aixina ocorre en paraules com, dissabte. ConvÚ tindre en conte aš˛ per a escriure correctament.

El correlat sort de b Ús el s˛ bilabial oclusiu sort representat per la p i que transcrivim [ p ]. Este s˛ pot desaparÚixer quan parlem, sobre tot entre una m i una s. En algunes ocasions pot articular-se una b quan vaja seguida de consonant sonora o vocal.

Eixemple: hip - n˛tic

 

S'escriu B

1.- En posiciˇ inicial i interior de paraula, no en final.

Eixemple: bossa, acaba

Excepte en la preposiciˇ arcaica ab, susbtitu´da en tots els usos per la preposiciˇ en. (Excepte en un passage de la missa)

2.- En els prefixos ab-, abs-, ob-, sub-, subs-.

Eixemple: abdicar, abstinŔncia, obtindre, subdivisiˇ, subscriure

3.- En les paraules comenšades pels prefixos, bi-, ben-, bene-.

Eixemple: bisilÓbic, benefici

4.- Davant de t, pronunciada com una p.

Eixemple: dubte

Encara que tambÚ pot aparÚixer una p davant d'una t, cal no confondre estos casos en els prefixos indicats en el punt 2.

Eixemple: optimisme

5.- Davant de d en paraules com,

Eixemple: cabdell

6.- Darrere de m.

Eixemple: tombar

7.- En les terminacions en, -ble, -able, -ible, -uble, -blunt, -bilitat, i en els infixos -bli-.

Eixemple: lloable, amabilÝssim

Excepte en la paraula, civilitat, derivada de, civil.

8.- Davant de r i l, sempre que pertenyga a la mateixa sÝlaba. Es tracta dels grups consonÓntics br i bl.

Eixemple: cabra, blau

9.- En les paraules arrematades en, -buir.

Eixemple: contribuir

10.- En derivats de paraules arrematades en p.

Eixemple: verp > verbal, verboide

Encara que existixen molts casos en els quals la p es conserva.

Eixemple: colp > colpejar, colpet

S'escriu P

1.- En inicial, interior i final de paraula.

Eixemple: pantaix, captar, cep

2.- Darrere de m (Vore escritura de la b punt 6).

Eixemple: impondre

3.- Darrere del prefix ben-.

Eixemple: benparlat

4.- En les terminacions -fop i -sÝlap, encara que els seus derivats o unes atres paraules de la mateixa famÝlia transformen la p en b.

Eixemple: xen˛fop

Encara que > xenof˛bia, xen˛foba.

5.- Davant de t generalment (Vore escritura de la b punt 4).

Eixemple: acceptat

6.- En el final de la paraula quan vaja entre m i s.

Eixemple: temps

7.- En el final de la paraula, encara que els seus derivats la transformen en b.

Eixemple: cup > c˙bic

8.- s correcta la supressiˇ de la p en paraules com escritor i derivades, si be en uns atres casos similars es conserva ( p + t ).

Eixemple: recepta

9.- Es correcte tambÚ l'escritura de n + t / n + c, en lloc dels grups triconsonÓntics originaris, mpt / mpc.

Eixemple: assunt, en lloc de > assumpt. redenciˇ, en lloc de > redempciˇ

10.- Els grups triconsonÓntcis dels quals la p forma part apareixen en paraules molt cultes o llatinismes, pertanyents en molts casos a nivells especialisats de la llengua o de la ciŔncia.

Eixemple: mpt, > impromptu; mps > metempsÝcosis

Ortografia de la S / SS / C /ă

Grafia i s˛

El s˛ [ s ], alveolar chiulˇs sort, es representa en valenciÓ pels grafismes, s, ss, c, š. Estes sˇn les posicions o llocs a on apareix cada grafia.

 
 1.-  S'escriu S
 Inicial de paraula. Eixemple: sabata
 Interior darrere de consonant. Eixemple: pansa
 Interior intervocÓlica, darrere d'un prefix que s'arremate en vocal. Eixemple: presupost
 
 2.-  S'escriu SS
 Interior entre vocals. Eixemple.:massa
 
 3.-  S'escriu C
 Inicial o interior, sempre que vaja seguida de, e, i. Eixemple: cendrer, felicitat
 
 4.-  S'escriu ă
 Interior de paraula, sempre que en el seu derivat s'escriga, c o š. Eixemple: comerš > comeršos, comerciant
 
 

La -s final o interior -s-, pot transformar-se en sonora [ z ] en contacte en algunes vocals o consonants concretes.

Per a l'escritura d'este s˛ hem seguit com a norma general el segŘent criteri.

 
 Llati    ValenciÓ

 c + e, i
 t + e, i
 ch + e, i
 qu + e, i
 

>

 c

 Atres etimologies no llatines
 

>

 s / ss

 

S'escriu S

1.- En l'inicial de la paraula, darrere de consonant i al final.

Eixemple: suro, furs

2.- Entre vocals, quan vaja darrere d'un prefix acabat en vocal, be siga d'orige llatÝ o grec. La pronunciaciˇ Ús desse sorda.

 
 Prefixos llatins    Prefixos grecs
 ante  antesala    a (negaciˇ)  asŔpsia
 bi / bis  bisecciˇ, bisemanal    anti  antisocial
 contra  contrasentit    di / dis  disenteria
 sobre  sobrese´ment    hipo  hiposulfuros
 supra  supersensible    mono  monosilÓbic
 tri  trisacÓrit    para  parasÝntesis
 uni  unisexual    penta  pentasilÓbic
       tetra  tetrasilÓbic
 

3.- En el prefix trans-, quan vaja seguit d'una paraula que comence per s.

Eixemple: transuar > trans + suar

S'escriu SS

1.- Entre vocals.

Eixemple: necessari

2.- En les paraules que comencen per, a + s + vocal, sempre que eixa a no funcione com prefix negatiu o privatiu.

Eixemple: assimilar

Excepte les segŘents paraules i els seus derivats, que es pronuncien com esse sonora.

Eixemple: ase, sia i asil

3.- En les paraules comenšades pels prefixos des- i dis- quan la segŘent tinga per inicial una s. Estos prefixos indiquen, oposiciˇ, contrarietat, orige, procedŔncia i extensiˇ separaciˇ.

Eixemple: dissecciˇ

4.- En el sufix -Ýssim, (femenines i plurals tambÚ).

Eixemple: rectÝssim

Pero en la terminaciˇ -eÝsim (distinta a la que estem tractant) s'escriura en una sola S.

5.- En les paraules com les segŘents, en els seus derivats o que pertanygueren a la mateixa famÝlia, (substantius, adjectius o verps).

Eixemple: agressiˇ, bessˇ, abscissa, espessos, ossos

6.- En paraules que assimilen el grup rs a ss.

7.- En paraules d'etimologia no llatina.

Eixemple: Alcasser

8.- En el final d'una paraula no apareix mai, pero podem trobar que els derivats es duplique o es conserva una sola esse. s convenient vore les regles de formaciˇ del femenÝ i el plural.

 

S'escriu C

1.- En l'inicial i interior de la paraula davant de les vocals e, i, i.

Eixemple: cent

En el final de la paraula per al s˛ que estem tractant, [ s ], s'usa la š, mai la c, que sonaria com [ k ]

2.- En les terminacions, -anci, -Óncia, -Ŕncia.

Eixemples: ranci, elegÓncia, desincia

3.- En les terminacions, -ici, -Ýcia, -Ýcie.

Eixemples: servici, justÝcia, calvÝcie

4.- En les terminacions, -aci, -Ócia.

Eixemple: Ignaci, democrÓcia

Excepte les paraules: Atanasi, gimnÓsia, Anastasi, potassi, antonomÓsia, sia, Atanasi, EufrÓsia, paronomÓsia.

5.- En la terminaciˇ, -ciˇ, pero hem de tindre en conte la possibilitat d'escriure -siˇ, -ssiˇ. Per a les possibilitats d'estos casos convÚ consultar les regles sobre la s / ss.

Eixemple: aplicaciˇ

6.- En paraules de la mateixa famÝlia podem trobar alternances entre, c i š, depenent ˙nicament de la vocal segŘent.

Eixemple: capacitat > capaš > capašos

7.- En l'interior de la paraula, formant part dels grups consonÓntics heterosilÓbics segŘents.

 
 CC  acceptar, restricciˇ  pronunciaciˇ [ ks ]
 PC  excepciˇ, opciˇ  pronunciaciˇ [ ps ]
 SC  fasciste, ascensiˇ  pronunciaciˇ [ ss ]
 XC  excelent, excitar  pronunciaciˇ [ ks ]

 

S'escriu ă

1.- En l'interior de la paraula seguida de les vocals a, o, u, i en el final quan les paraules derivades porten c o š.

Eixemple: alšar, tenaš (tenašos, tenacitat)

2.- En les terminacions, -anša, -enša.

Eixemple: esperanša

Excepte en les paraules que s'escriuen en s, perque no es tracta d'esta terminaciˇ.

Eixemple: defensa

3.- En els adjectius de tres terminacions, una per al singular i dos per al plural, acabades en s˛ de [ s ]. El singular i el plural masculÝ porten š, mentres que el plural femenÝ porta c.

Eixemple: atroš > atrošos, atroces

4.- En els derivats de, -uišar, i -ušo.

5.- En els sufixos, -, -, -, que indiquen aument, despectivitat, implicaciˇ o propietat.

Eixemple: groguiš > groguiša > groguišos > groguices

I com estes, tota una sÚrie de paraules que porten estos sufixos en la seua forma masculina o femenina.

Eixemple: gentuša

Tenint en conte que usarem la š quan es tracte d'estos sufixos, pero no quan es tracte de paraules primitives que porten ya estes terminacions com, tassa.

6.- Podem establir una certa correspondŔncia entre la š del valenciÓ i la z del castellÓ.

Eixemple: valenciÓ > braš - castellÓ > brazo

Encara que queden moltes paraules que no es corresponen, sobre tot quan no son d'orige llatÝ.

Eixemple: sucre > azucar

Ortografia de la S / Z

Grafia i s˛

Les grafies de la s i la z representen un s˛ alveolar fricatiu sonor, fonŔticament [ z ]. Hi ha casos en els quals una s sorda pot convertir-se en sonora, aš˛ ocorre quan estÓ en contacte en un s˛ sonor, ya siga vocÓlic o consonÓntic, aš˛ els durÓ a ser velar. Ara tractarem en quines posicions apareix cada grafia.

S'escriu S

1.- En l'interior de la paraula entre vocals.

Eixemple: cosir

2.- En els prefixos des i dis seguits de vocal, haig o consonant sonora.

Eixemple: desaiguar, desheretar, disgust

3.- En els participis dels verps que no la duguen en l'infinitiu.

Eixemple: encendre > encÚs, encesa, encesos, enceses

4.- En els gentilicis acabats en, -s.

Eixemple: andal˙s > andalusa, andalusos, andaluses

Excepte en, > suÝs, su´ssa, su´ssos, su´sses i rus, russa, russos, russes.

5.- En el femenÝ dels substantius que indiquen ofici, professiˇ, dignitat, cÓrrec o tÝtul.

Eixemple: abat, > abadesa, abadeses

6.- En el masculÝ plural i en el femenÝ singular i plural de els adjectius arrematats en -os.

Eixemple: gl˛ria, > gloriˇs, > gloriosa, gloriosos, glorioses

S'escriu Z

1.- A l'inici i en l'interior de la paraula.

Eixemple: zero, setze

2.- En el prefix, zoo-.

Eixemple: zoofÝlia

3.- En els sufixos, -zoari, -zoic i -zou.

Eixemple: protozoari, paleozoic, mesozou

Ortografia de la C / K / QU /Q

Grafia i s˛

Les grafies de c, q, k, i els grups de lletres que sonen com un s˛ a soles, com qu i ch, representen el mateix s˛, es tracta del s˛ velar oclusiu sort que fonŔticament es representa per [ k ]. No obstant, cadasc˙ dels grups de lletres i de les grafies apareixen en determinades circumstÓncies com vorem:

 
 1.-  La C apareix en...  a) A l'inici de la paraula davant de a, o, u.
 Eixemple: casa, cˇrrer, cup

 b) Interior intervocÓlica o darrere de consonant, seguida de a, o, u.
 Eixemple: tancar, acurtar, encobrir

 c) Al final de la paraula.
 
 2.-  La Q apareix en...  a) A l'inici de la paraula davant de u, seguida de les vocals, a i o.
 Eixemple: quatre, qu˛rum

 b) En l'interior, intervocÓlica o darrere de consonant, seguida de, a, u o.
 Eixemple: equador, aquˇs
 
 3.-  La K apareix en...  a) Qualsevol posiciˇ, pero a soles en paraules d'orige no llatÝ.
 Eixemple: kÓiser
 
 4.-  El grup QU apareix en...  a) A l'inici de la paraula davant de e e i.
 Eixemple: Queixa, quimera

 b) En l'interior intervocÓlica o darrere de consonant, seguida de e o i.
 Eixemple: aquell, inquietar
 Si la u ha de pronunciar-se, durÓ diÚresis, Ř.
 Eixemple: eqŘestre
 
 5.-  El grup CH apareix en...  a) Al final de la paraula i com excepciˇ en, Alberich, Bosch, Lluch, DomÚnech, Albuixech.
 

 

S'escriu C

1.- A l'inici i en l'interior de la paraula, sempre que darrere vagen les vocals, a, o, u.

Eixemple: coure, inclupar, caure

2.- En els grups consonÓntics tautosilÓbics cr i cl.

Eixemple: clau, malcregut

3.- Al final de la paraula, encara que hem de tindre present que en els derivats poden conservar-se o transformar-se en qu, per a mantindre el s˛, en este cas porta darrere les vocals, e o i.

Eixemple: fosc, > fosca, foscor, fosques

Esta regla Ús aplicable als femenins plurals dels substantius i adjectius acabats en -ca.

Eixemple: taca > taques

4.- Al final de la paraula, tenint en conte que la derivaciˇ pot mantindre la c o canviar-la per una g, davant de la a, o, u, o per una gu, davant de la e o la i.

Eixemple: amic > amics, amiga, amigues

5.- En les terminacions masculines de les paraules acabades en -fac, -fuc, -lec, -goc, -turc.

Eixemple: antrop˛fac (actualment, antrop˛fec), febrÝfuc, te˛lec, demagoc, dramaturc

Pero s'escriurÓ g o gu en les formes femenines i en unes atres derivats.

Eixemple: antrop˛faga, febrÝfuga, te˛loga, demagoga, dramaturga

6.- En els adjectius, conspicu, inocu, perspicu, promiscu, vacu, que tenen la segŘent derivaciˇ;

 
 Conspicu  conspÝcua, conspicus, conspÝcues, conspÝcuament, conspicu´tat
 Inocu  in˛cua, inocus, in˛cues, in˛cuamente, inocu´tat
 Perspicu  perspicua, promiscus, promiscues, perspicuament, perspicu´tat
 Promiscu  promiscua, promiscus, promiscues, promiscu´tat, promiscuament; promiscuar
 vacu  vÓcua, vacus, vÓcues, vacu´tat, evacuar, evacuaciˇ
 

Les combinacions c + u + a / e / ´ son bisilÓbiques.

7.- En l'adjectiu, propincu, que presenta la segŘent derivaciˇ,

 
 Propincu  propinqua, propincus, propinqŘes, propinqŘitat
 

Les combinacions q + u / Ř + a / e / i son monosilÓbiques.

8.- En l'interior de la paraula, formant part dels grups heterosilÓbics segŘents,

 
 CC  acciˇ, adicciˇ, accent, accidental, acceptaciˇ...  pronunciaciˇ [ ks ]
 CD  anÚcdota, anecd˛tic, sinŔcdoque...  pronunciaciˇ [ gd ]
 CM  dracma...  pronunciaciˇ [ gm ]
 CN  saqueig, dacsar, facsÝmil...  pronunciaciˇ [ ks ]
 CZ  eczema, eczematˇs...  pronunciaciˇ [ gz ]

 

S'escriu Q

1.- Davant de u, a l'inici i al final de la paraula, seguida de a, o.

Eixemple: quaranta, quota, equatorial

Excepte en, vÓcua, perspicua... (vore capÝtul, s'escriu C, punt 6)

2.- En el femenÝ singular de l'adjectiu propincu. (vore capÝtul s'escriu C punt 7)

 

S'escriu QU

1.- A l'inici i en l'interior de la paraula quan vaja darrere de les vocals, e, i.

Eixemple: aquelles, sequiol

2.- En el femenÝ plural dels substantius i adjectius acabats en -ca.

Eixemple: blanca > blanques

3.- Quan la u d'este grup de lletres vaja seguida de, e, i, i tingam que pronunciar-la, li posarem diÚresis.

Eixemple: pasqŘes

ConvÚ recordar que les combinacions q + Ř + Ű / i, sˇn monosilÓbiques.

 

S'escriu K

1.- En paraules d'orige estranger i noms tŔcnics de diversa procedŔncia.

Eixemple: kÓiser (Kr)

2.- En els composts del prefix kilo-.

Eixemple: kilˇmetro

Encara que tambÚ Ús admissible l'escritura d'estes paraules en qu.

Eixemple: quilˇmetro

Com es fa en uns atres casos, adaptant la fonŔtica a les grafies existents com ha ocorregut en;

Eixemple: caolÝ, quiste

 

S'escriu CH

1.- En els antrop˛nims i top˛nims que mantenen esta grafia per tradiciˇ.

Eixemple: March, Albuixech

En tots els casos la ch es pronuncia com una [ k ], i no com una [ ] com fan alguns que desconeixen la fonŔtica valenciana d'estes paraules.

 

Ortografia de CH / IG / G

Grafia i so

El s˛ [ ], palatal africat sort, estÓ representat en la llengua valenciana pels grups de lletres ch i ig, a mÚs de la grafia simple g. A soles s'ha de tindre en conte el lloc de cadascuna en la paraula. Aixina, la ch pot aparÚixer en qualsevol posiciˇ, excepte al final que sona com [ k ].

Eixemple: chapallˇ, puncha

Deixant la -ig i la -g per al final de la paraula.

Eixemple: maig

S'escriu CH

1.- A l'inici i en l'inteior de la paraula.

Eixemple: Chufa, archiu

Apareix tambÚ en posiciˇ final de la paraula representat pel s˛ [ k ] en llinages i top˛nims.

Eixemple: Broch, Alberich

En este cas mai es pronuncia com [ ].

2.- En els derivats d'algunes paraules que acaben en -ig o -g.

Eixemple: caprig > caprichos, caprichˇs

ConvÚ tindre present que hi ha paraules que deriven en g o j segons els casos i tambÚ acaben en -ig o -g. (vore S'escriu IG, punt 1) 

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 

Usuaris en llÝnea

  Amunt