Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
     
Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'═ndex
 
 
 
 
Ortografia Te trobes en la pÓgina 1      2      3      4      5      6  
 

El sistema ortogrÓfic valenciÓ; Les vocals

A nivell fonol˛gic, el sistema vocÓlic t˛nic de la llengua valenciana conta en 7 vocals encara que els signes grÓfics seguixen sent 5, com en castellÓ.

 

valenciÓ

a
e oberta [ ]
e tancada [ ]
i
o oberta [ ]
o tancada [ ]
u

castellÓ

a
(ie)
e
i
(ue)
o
u
 
Les e i o obertes podrien correspondre's en els diftoncs castellans ie i ue respectivament. Encara que esta correspondŔncia no Ús estrictament exacta, per eixemple, "vert" (e oberta), es correspon en "verde" en castellÓ. O "poc" o oberta que es correspon en "poco" en castellÓ.

Les o i e obertes en numeroses ocasions es corresponen al context fonŔtic en el que apareixen, per eixemple:

 

> : fŔrtil
> : crŔdit
> : hist˛ria
> : gl˛ria

 

Per tant les regles que es poden donar sobre la e i la o oberta, a soles poden ser generals. La qualitat de ser oberta, a banda de la a, a soles es dona en la e i la o en posiciˇ t˛nica. En posicions Ótones es donen les vocals obertes molt excepcionalment:

Eixemple: dŔsset

Regles de la e oberta

1.- Quan a la e t˛nica li seguix una i en la segŘent sÝlaba.

Eixemple: misteri

A soles s'exceptuen les paraules segŘents: ValÚncia, DÚnia, sÚnia, sÚquia, sÚpia, tÚnia, iglÚsia.

2.- Quan la e t˛nica vaja seguida en la segŘent sÝlaba per una u.

Eixemple: crŔdul

3.- Quan la e t˛nica vaja seguida per alguna de les segŘents consonants o grups:

e + rr > guerra.
                e + r + consonant que no siga labial (m, b, p) o velar (k, g) > Infern.
                e + consonant labial (m, b, p) > Josep

Eixemple: Pep, Salem

En tots els demÚs casos Ús tancada.

Eixemple: fem

e + x [ks] > nexe.
                e + l > tela.

Com excepciˇ existix la paraula, armela, que es pronuncia en e tancada.

e + ct / cp ( -ect - i - ept - )

Eixemple: objecte, recepta

4.- En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisaciˇ de la "d, c, ty" llatines, "dŔu", "preu", encara que tambÚ existixen alguns casos de e tancada, "creure", "creu".

 

Regles de la o oberta

1.- Quan la o t˛nica vaja seguida, en la sÝlaba segŘent d'una vocal i.

Eixemple: ˛li

2.- Quan la o t˛nica vaja seguida per una u en la segŘent sÝlaba.

Eixemple: m˛dul

3.- Quan en llati hi ha un diftonc au o una o breu.

Eixemple: tesor; nou

4.- En el diftonc decreixent ou quan la u ve de la vocalisaciˇ d'una d'estes consonants o grups llatins: v, ce, g, b, ty.

movere > moure
                cocere > coure
                iugu > jou
                robore > roure
                puteu > pou

5.- Generalment tenim una o oberta quan una o t˛nica va seguida per una consonant que no siga labial, (m, p, b).

Eixemple: agr˛nom, hip˛drom

Pero tenim paraules en o mÚs labial que presenten la o oberta.

Eixemple: canelobre, nom, obra, fen˛men, poble, moble

 

Paraules homˇgrafes

L'importÓncia de saber distinguir la e i o tancades i obertes no Ús a soles perque Ús una norma de l'idioma valenciÓ, sino que a mÚs la seua fonŔtica, servix per a diferenciar el significat de paraules que s'escriuen d'igual manera. O siga, s'escriuen igual pero es pronuncien de diferent manera.

 

e oberta

1.- PŔl (Substantiu, m. s. Cabell)
2.- SŔu (Substantiu, m. s. 'Era una sŔu important')
3.- MŔu (Onomatopeya. Crit del cat)

o oberta

1.- Molt (Verp, preterit perfecte verp Moldre)
2.- Solc (Verp, Soldre)
3.- S˛u (Substantiu, m. s. Cantitat de diners estipulada per un treball)

e tancada

1.- Pel (Contracciˇ, Per + el)
2.- Seu (Possessiu, m. s. 'Tot aix˛ Ús seu')
3.- Meu (Possessiu, m. s. 'El meu llibre estÓ acÝ')

o tancada

1.- Molt (Adverbi de cantitat)
2.- Solc (Substantiu, m. s. Espai entre dos cavallons)
3.- Sou (Verp, Ser)


 

Paraules homografones

En este cas sˇn paraules que s'escriuen igual pero que a mÚs tambÚ es pronuncien igual.

 

 Cante

>

 Primera persona del singular de present d'indicatiu del verp cantar

 

>

 Primera persona del singular de present de subjuntiu del verp cantar

 

>

 Tercera persona del singular del present de subjuntiu de verp cantar

     

 Portes

>

 Substantiu femenÝ plural de Porta

 

>

 Segona persona del singular del present d'indicatiu del verp portar

 

>

 Segona persona del singular del present de subjuntiu del verp portar


 

La sÝlaba, les agrupacions vocÓliques

La SÝlaba

Les sÝlabes sˇn cadascuna de les unitats fonŔtiques o fonol˛giques en les que es poden dividir una paraula, a la seua volta poden estar constitu´des per u o mÚs fonemes, estes fonemes formen la SÝlaba i s'agrupen al voltant d'un n˙cleu silÓbic, el qual sempre es una vocal.

Totes les sÝlabes estan constitu´des per un n˙cleu, que Ús un fonema vocal i uns fonemes al voltant del n˙cleu, que poden ser fonemes vocals o consonants. Com a norma, una paraula tindrÓ tantes sÝlabes com vocals, a excepciˇ dels casos d'agrupacions vocÓliques com els diftoncs i els triftoncs.

 

 c i  -  n e

 c, n, - MÓrgens silÓbics.
 i, e, - N˙cleus silÓbics.

 p a  -  r e n t

 p, r, n, t, - MÓrgens silÓbics.
 a, e, - N˙cleus silÓbics.

 p l o u  -  r e

 p, l, u, r, - MÓrgens silÓbics.
 o, e, - N˙cleus silÓbics.


 

Classificaciˇ

Segons la seua estructura podem classificar les sÝlabes en

1.- Obertes: Quan la sÝlaba acaba en n˙cleu vocÓlic. La vocal es diu, lliure.

Eixemple: d˛-na

2.- Travades: Quan el final de la sÝlaba no Ús el n˙cleu silÓbic. La vocal es diu, travada.

Eixemple: tau-lell

Agrupacions vocÓliques: Diftoncs i Triftoncs

En una mateixa sÝlaba poden haver elements marginals vocÓlics (la u en riu) que no formen o pertanyen a una sÝlaba diferent del n˙cleu. PodrÝem parlar encara de diftoncs.

Es pot dir que hi ha diftonc quan hi ha dos vocals en la mateixa sÝlaba.

Es pot dir que hi ha triftonc quan hi ha tres vocals en la mateixa sÝlaba.

Quan la tonicitat d'una paraula vaja en una sÝlaba que tinga un diftonc o triftonc, l'accent fonŔtic a soles pot recaure en la vocal nuclear, mai en la semivocal o en la semiconsonant.

Eixemple: dibuix > [ dib˙ ]

Els graus d'obertura van de menor a major, consonants, semiconsonants, semivocals i vocals, puix segons el grau d'obertura els diftoncs poden ser

1.- Creixents: De menor a major grau d'obertura.

2.- Decreixents: De major a menor grau d'obertura.

3.- Neutres: Quan el grau d'obertura de les vocals es paregut.

 

Creixents

En valenciÓ l'˙nica vocal que pot actuar com a semiconsonant Ús normalment la u. I l'estructura d'un diftonc creixent es u + vocal.

 

Combinacions

1.- Vocal tancada + vocal oberta ( u + a / e / o )

a) u precedida de q o de g

( q, g + ), ua. Eixemple: quatre
                ( q, g + ), Ře (oberta). Eixemple: freqŘŔncia
                ( q, g + ), Ře (tancada). Eixemple: segŘent
                ( q, g + ), uo (oberta). Eixemple: qu˛rum
                ( q, g + ), uo (tancada). Eixemple: quotidiÓ

b) u intervocÓlica, formant sÝlaba en la vocal segŘent.

ua. Eixemple: meua
                ue (tancada). Eixemple: teues

2.- Vocal tancada + vocal tancada ( u + i [ wi ] )

c) u precedida de q o de g

( q, g + ) Ři. Eixemple: llingŘÝstica

d) u precedida o no precedida d'una atra consonant.

ui. Eixemple: lluita

Encara que en valenciÓ es considere semiconsonant a soles a la u, existix la semiconsonant i [ j ], en paraules com a, tendŔncia [ sja ], preposiciˇ [ sjo ], pero esta pronunciaciˇ Ús considerada generalment com un castellanisme fonŔtic.

 

Decreixents

L'estructura que presenten els diftoncs decreixents Ús vocal mÚs semivocal. Poden presentar les segŘents combinacions vocÓliques.

1.- Vocal oberta + vocal tancada ( a / e / o + i / u )

a) a, e, o, seguides de vocals i, u

 

  au. Eixemple: caure

ai. Eixemple: aixina

  eu (e oberta). Eixemple: dŔu (10)

ei (e oberta). Eixemple: íei!

  eu (e tancada). Eixemple: deure

ei (e tancada). Eixemple: peix

  ou ( o oberta). Eixemple: mou

oi (o oberta). Eixemple: boira

  ou (o tancada). Eixemple: sou (ser)

oi (o tancada). Eixemple: boirˇs

 

2.- Vocal tancada mÚs vocal tancada ( u / i + i / u )

b) ui [ ˙i ]. Eixemple: muiga
                c) iu [ Ýu ]. Eixemple: escriu

Neutres

Donem este nom als grups vocÓlics tautosilÓbics que estan composts per dos vocals tancades i Ótones, excepte huitava i huitantena, a on el diftonc ui no pert la qualitat de creixent.

Sˇn combinacions de les vocals i, u,

a) ui [ ui ]. Eixemple: fruiteria
                b) iu [ iu ]. Eixemple: chiular

Casos en els quals no hi ha diftonc

a) Quan s'ajunten dos vocals obertes o una oberta i una tancada que siga t˛nica.

Eixemple: raˇ

b) Quan la i o la u precedides de les vocals a, e, o, siguen t˛niques, que porten accent.

Eixemple: veÝ

Tampoc formen diftonc en els seus corresponents derivats encara que deixen de ser t˛niques.

Eixemple: ve´nat

c) Quan la i vaja seguida per una u o una i que porte diÚresis, ( Ř, ´ ).

Eixemple: diŘrn

d) Quan la u , no precedida de g o de q, vaja seguida d'una i en diÚresis ( ´ ).

Eixemple: jesu´ta

e) En les conjugacions dels verps arrematats en -air, -oir -uir.

f) Quan la i o la u vagen darrere d'un prefix.

Eixemple: reunir

g) En les terminacions -isme, -iste, -ista, -ible, -isar, -isant, -isat, -um.

Eixemple: traduible

Els triftoncs

Els triftoncs sˇn l'existŔncia de tres vocals en la mateixa sÝlaba. La seua estructura Ús, semiconsonant u mÚs vocal mÚs semivocal ( i / u ). La tonicitat va sempre en la vocal nuclear que Ús la central.

En valenciÓ existixen tres classes de triftoncs.

1.- uai

Eixemple: aguaiteu ( a - guai - teu )

2.- ueu

Eixemple: encaueu ( en - ca - ueu )

3.- uiu

Eixemple: peuiu ( pe - uiu )

 

La separaciˇ silÓbica

Per regla general una paraula tÚ tantes sÝlabes com vocals o grups vocÓlics, com diftoncs o triftoncs.

La separaciˇ fonŔtica normalment, no oferix dificultats, pero a voltes a l'hora d'escriure-ho pot ser un poc mÚs difÝcil.

En l'escritura seguirem les segŘents regles.

1.- Tota consonant forma sÝlaba en la vocal segŘent.

Eixemple: po - ma

2.- Els grups de consonants, bl, br, pl, pr, cl, cr, gl, gr, fl, fr, tr, dr, formen sÝlaba en la vocal segŘent.

Eixemple: cre - ma

3.- Les consonants que precedixen a l'˙ltima vocal que siga n˙cleu silÓbic formen sÝlaba en ella.

Eixemple: h˛ - mens

4.- Quan hagen tres o quatre consonants juntes, les dos primeres pertanyen a la sÝlaba anterior, excepte en el cas indicat en el punt 2, i les atres a la posterior.

Eixemple: trans - por - tar

5.- Les vocals o diftoncs inicials de paraula, sˇn sÝlabes independents.

Eixemple: ai - re

6.- Els prefixos formen una sÝlaba independent.

Eixemple: i - le - gal

Hi ha paraules en les que els prefixos o els components poden separar-se de dos formes.

Eixemple: nosatres > 1.- nos - a - tres. 2.- no - sa - tres

7.- Els sons representats per grups consonÓntics tautosilÓbics o els grups de dos lletres que representen un s˛ a soles, pertanyen sempre a la sÝlaba segŘent, o a l'anterior en el cas de la -ig final de paraula o de sÝlaba.

En el cas de ser final de paraula formaran sÝlaba en l'˙ltima vocal o diftonc.

 

  CH > percha > per - cha

LL > ralla > ra - lla

  NY > penyora > pe - nyo - ra

RR > arreu > a - rreu

  SS > passar - Pa - ssar

IG > despaig > des - paig

 

El grup TZ es heterosilÓbic, i per tant pertanyen a sÝlabes diferents.

Eixemple: dot - ze

8.- Les formes apostrofades, preposicions ( d' ), artÝculs, ( l' ) i els pronoms ( m', t', ... ) formen sÝlaba fonŔtica en la vocal segŘent.

En el cas dels pronoms redu´ts ( 'm, 't, ... ) la sÝlaba la formen en la vocal anterior.

 

  d'anar

d'a - nar

  l'home

l'ho - me

  m'envia

m'en - vi - a

  porta'm

por - ta'm

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 

Usuaris en llÝnea

  Amunt