Diccionari Enciclopdic Valenci
     
Diccionari Enciclopdic Valenci
 
Tornar a la Gramtica
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'ndex
 
 
 
 
Gramtica 1      2      3      Te trobes en la pgina 4
 

Combinacions de preposicions

Es la combinaci de dos o ms preposicions com si foren una sola. De per, Fins per a, Dentre.

Eixemple: Lha triada dentre totes

 

Locucions prepositives

Sn construccions formades per adverbis, substantius, preposicions, etc, les quals, totes elles juntes, funcionen com si realment foren una preposici; A fi de, A pesar de, En lloc de, Tocant a, En quant, No obstant

Eixemple: Vindr Joan en lloc de son pare

Hi ha alguns adverbis que poden arribar a realisar funcions de preposici, encara que sempre tenen que dur la preposici, de, Darrere de; Damunt de, Dins de, Fora de, Baix de, Prop de, Llunt de.

Eixemple: Damunt de la taula est aix

 

La conjunci

Sn paraules d'enlla que unixen elements o proposicions sintcticament iguals dins de la mateixa oraci, o unint oracions.

Quan unixen oracions, estes seguixen mantenint la seua independncia com a tals.

En general les conjuncions enllacen elements ms amples o superiors que els que enllaen les preposicions.

 

Classes

Coordinades, (Prpies)

Estes sn les conjuncions prpiament dites.

Copulatives. Indiquen uni; i, ni.

Eixemple: Sn les du i ya tinc sn No sha casat ni es casar en sa vida

Encara que la paraula segent a la, i, comence tamb per, i, es seguix utilisant esta conjunci.

Disjuntives. Indiquen que s'ha de triar entre una de les seues proposicions; o. Tamb es pot utilisar; Be, Ya, Siga, repetides davant de cada element relacionat.

Eixemple: Vas o Vens O be parles o be calles

Adversatives. Indiquen contraposici dels elements relacionats; Pero, No obstant, Tan Mateix, Sino, Abans, Encara, Que.

Eixemple: Pots anar a on vullgues, pero no tornes tart

Consecutives. Manifesten que un dels elements relacionats s un efecte, una conseqncia de l'atre; Puix, Aixina.

Eixemple: Ara vaig, puix estic lliure

Continuatives. Indiquen l'adici d'un concepte nou a un atre anteriorment mencionat; Adems, Aixina mateix, Encara, A ms.

Eixemple: Tens una cries, adems un pont

Locucions conjuntives. Combinacions de paraules que actuen a modo de conjunci.

Disjuntiva; Ya siga.

Adversativa; No obstant, A pesar de, Be que.

Consecutives; Per consegent, Per tant.

 

Subordinades, (Imprpies)

Son partcules que realment no sn conjuncions, encara que se les considere impropiament com a tals. Sn totes les expressions usades per a conectar una proposici i una atra respecte a la qual mant una relaci d'independncia.

Temporals. Expressen temps; Quan, Mentres, Sempre (que), Abans que, Cada vegada que, Cada volta que, des de que, desprs que, fins que

Eixemple: No ha tornat des de que sha comprat la tele

Casuals. Indiquen la causa per la qual es realisa, o no es realisa l'acci de la proposici principal; perque, ya que, puix que, vist que, en que

Eixemple: No tho dic perque s un secret

Concessives. Expressen un impediment a pesar del qual, l'acci de la proposici principal no deixa de realisar-se; Per ms que, A Pesar (de) que, Encara que

Eixemple: Per ms que plores no va tornar mai

Condicionals. Manifesten una condici per a la realisaci de l'acci de la proposici principal; Si, Sempre que, Mentres que, Com, A soles que, Tota vegada que, Post que

Eixemple: Tho done si vens ac

Modals. Expressen el modo o la manera de cm es realisa l'acci de la proposici principal; Com, Segons, Com si, Aixina com

Eixemple: Aixina com tho conte Maria

Finals. Expressen la finalitat que perseguix la proposici principal; Perque, Per a que, A fi que, A fi de, A fi de que, Per tal que, Per tal de, Per tal de que

Eixemple: Mel lleve a fi de que no es perga

 

L'Interjecci

Uns la definixen com una classe especial d'oraci simple i uns atres pensen que est fra d'una estructura oracional.

Sempre funcionen fra o independentment de qualsevol atra oraci.

Eixemples: Fra! - Buf!

Hi ha ocasions en les que poden arribar a ser verdaderes oracions, encara que extremadament condensades, en unes atres no passen de ser una simple onomatopeya, pero de qualsevol modo, tenen que llegir-se dins d'un context per a poder comprendre perfectament el seu significat.

Solen aparixer de manera exclamativa i tenen un marcat carcter expressiu i / o apelatiu.

Tenen una entonaci diferent, normalment ms forta que el restant del text.

 

Classes

Pel nmero de paraules que les componen.

Una sola paraula.

Eixemples: Eh!, Redell!, Prou!, Chof! ...

Ms d'una paraula.

Eixemples: Ser possible!, A bona hora!, Vaja, home! ...

Pel significat que tenen.

Expressen sensacions o emocions de la persona que parla.

Eixemples: No sigues aixina, Che!, No em fotes! ...

Fan funcions de crida, per a atraure l'atenci de l'oyent.

Eixemples: Eh!, vine ac. - Tu!, Porta aix

Onomatopeyes.

Eixemples: Plas!, Pum!, Toc!, Quan beu faig glup! glup!

Per l'origen i formaci.

Sn les interjeccions prpiament dites, les que fora de l'interjecci no tenen un atre sentit.

Eixemples: Ai!, Oh!, Che!, Bah!, Um! ...

Per la translaci sintctica de paraules d'unes atres categories, que es convertixen en interjeccions.

Eixemples: Bo!, Escolta!, Dimoni!, Pas! ...

Locucions interjectives.

Frases sanceres que actuen a modo d'interjeccions.

Eixemples: Mare de Deu!, A bona hora!

 

Les contraccions

Solen ser l'uni entre una preposici, a, de, per, quan van seguides de l'artcul, el mascul.

a + el = al
               de + el = del
               per + el = pel

Si la paraula segent comena per vocal o haig, l'artcul mascul s'apostrofa en dita paraula.

Eixemple: Ac s del gos Este s de lhome

Primer es l'apostrofament i desprs la contracci.

a + els = als
                de + els = dels
                per + els = pels

Antigament existien dos contraccions ms, entre la preposici, per, en els demostratiu, a", i aix, pero en l'actualitat estn en dess.

per + a = per
                per + aix = perx

Contraccions en la paraula; casa.

A casa de, o En casa de = Ca.

Eixemple: Men vaig a casa de la yaya > Men vaig ca la yaya Estic en casa de la yaya > Estic ca la yaya

A casa del, o, En casa del = Cal.

Eixemple: Men vaig a casa del yayo > Men vaig cal yayo Estic en casa del yayo > Estic cal yayo

En casa de En, o, En casa de Na

Eixemple: Estic en Cassa de N'Ampar > Estic ca'n Ampar

 

Els apcops

Sn la reducci de les paraules llevant lletres del final.

La majoria dels apcops sn de formaci popular.

Enca. Encara.

Eixemple: Enca tinc fam > Encara tinc fam

 

Anexes i consideracions

A) Els punts cardinals composts, o els substantius que usen noms de punts cardinals per a la seua construcci, s'escriuen tot seguit, no s'usen guions per a separar les paraules.

Eixemple: Surest Surameric

B) El pronom personal, ens est caent en dess. En el seu lloc, pot utilisar-se, "nos" o "mos".

Eixemple: No mos fareu mal

C) Els tractaments de distinci i / o cortesia, En i NA

En. S'utilisa en noms de persones en mascul. Quan els noms comencen per consonant s'utilisa la seua forma plena, pero quan el nom comena per vocal, s'apostrofa en este.

Eixemple: En Benet N'Eustaqui

Na. S'utilisa en noms de persones en femen. Quan els noms comencen per consonant s'utilisa la seua forma plena, pero quan el nom comena per vocal, s'apostrofa en este.

Eixemple: Na Llcia NAna

Algunes notes sobre alguns signes de puntuaci

Punt i seguit. ( . ) S'utilisa per a separar oracions d'un mateix pargraf i marcar el final d'elles.

Punt i a banda. ( . ) Separa els diferents pargrafs d'un text.

Punt i coma. ( ; ) Separa els diferents elements d'una enumeraci que ya cont comes, o be frases sanceres encadenades en unes atres per un mateix contingut, molt usualment, una frase constitux el comentari d'una anterior. Darrere de punt i coma s'escriu minscula.

Coma. ( , ) Marca una pausa suau en la llectura, que pot deure's a mltiples suposts, com, enumeraci, marcaci de sobreentenuts, indicadors circumstancials, trencament d'ambigitats, etc.

Els signes d'interrogaci. ( ? ) S'utilisen per a expressar una pregunta dins d'un text. Hi ha dos signes diferents, un per al principi de la frase interrogativa, ( ), i un atre per al final de la frase interrogativa, ( ? ). El punt del signe d'interrogaci final, servix com a punt i seguit, o be com punt i a banda.

Els signes d'admiraci, o, exclamaci. ( ! ) S'utilisen per a emocions, sorpresa, ira dins d'un text. Hi ha dos signes diferents, un per al principi de la frase admirativa, ( ), i un atre per al final de la frase admirativa, ( ! ). El punt del signe d'admiraci final, servix com a punt i seguit, o be com punt i a banda.

Els punts suspensius. ( ) Son tres consecutius, i s'utilisen per a deixar delliberadament, una frase incompleta, per qualsevol motiu o per a qualsevol fi. L'ltim punt d'estos punts suspensius, servix de punt i seguit, o be de punt i a banda

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 

Usuaris en llnea

  Amunt