Diccionari Enciclopdic Valenci
     
Diccionari Enciclopdic Valenci
 
Tornar a la Gramtica
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'ndex
 
 
 
 
Gramtica 1      2      Te trobes en la pgina 3      4
 

Els pronoms demostratius

Estos pronoms establixen una relaci d'espai respecte a qui parla.

Est - este / a, proximitat immediata.

Eix eixe / a, expressa certa distancia.

Aquell, aquella, establix lluntea en el parlant.

Com tots els pronoms, la seua significaci s ocasional.

Davant dels pronoms demostratius, no s'usen artculs.

 

Singular

Plural

Mascul

Femen

Mascul

Femen

Est Este

Esta

Estos

Estes

Eix - Eixe

Eixa

Eixos

Eixes

Aquell

Aquella

Aquells

Aquelles

 

Els pronoms, est i eix, s'utilisen davant de paraules que comenen per haig o per vocal, pero cada volta estan ms en dess, utilisant-se cada volta ms, a soles davant de les paraules que c omencen per, 'e' o, 'he'.

Eixemple: Eix home Est s lo nou

 

Invariables 

 

 

Neutres

Adverbials

1 Persona

A

Ac

2 Persona

Aix

Ah

3 Persona

All

All

 

Eixemples: Un quart da Ves per ah Ho he vist per all Magrada a Aix ya ho sabia yo Donam aquella Eixes cases sn molt altes

Els pronoms possessius

Indiquen possessi o pertinena.

No indiquen el gnero de la persona o nom que senyala.

Eixemple: Llusa, ha fet el seu treball (Seu > mascul, Llusa > femen)

Tampoc indica el nmero de la persona o nom que senyala.

Eixemple: Eixos llibres sn seus (Sn seus > de ell. Seus > plural de ell >singular)

A soles les formes nostre /  vostre /, fan referncia al plural, pero seguixen sense fer referncia al gnero de la persona al que senyala en l'oraci.

Eixemple: Pere i Joan, haveu fet la vostra faena (Pere i Joan > mascul, plural Vostra > femen, plural)

El gnero i nmero dels pronoms possessius es relacionen en el nom que acompanyen, pero no en la persona a la que es referixen.

Eixemple: El meu gavinet (El meu i ganivet > mascul, pero pot ser, ella, qui parle)

 

 

 

 

Formes Tniques

Formes tones

 

 

 

Mascul

Femen

Mascul

Femen

1 Persona

Un Possedor

Singular

Meu

Meua

Mon

Ma

Plural

Meus

Meues

Mos

Mes

Mes d'un Possedor

Singular

Nostre

Nostra

---

---

Plural

Nostres

Nostres

---

---

2 Persona

Un Possedor

Singular

Teu

Teua

Ton

Ta

Plural

Teus

Teuas

Tos

Tes

Mes d'un Possedor

Singular

Vostre

Vostra

---

---

Plural

Vostres

Vostres

---

---

3 Persona

Un Possedor

Singular

Seu

Seua

Son

Sa

Plural

Seus

Seues

Sos

Ses

Mes d'un Possedor

Singular

Seu

Seua

---

---

Plural

Seus

Seues

---

---

 

Les formes tniques van sempre precedides d'artcul.

Eixemples: Eixe coche s el meu / el teu / el seu

Les formes tones plurals, indistintament, poden o no llevar artcul.

Eixemple: Este s el nostre (el vostre) coche Este s nostre (vostre) coche

Quan el substantiu va precedit d'un indefinit o demostratiu, no es posa artcul davant del possessiu, i la colocaci del nom s entre dos pronoms.

Eixemple: Un germ teu arrib cansat

Desprs dels verps, les formes tones tamb poden perdre l'artcul.

Eixemple: Eixa s teua Eixa s la teua

Les dos formes sn correctes.

Els pronoms tons solen usar-se davant de les paraules, casa i vida, de les paraules que designen parentesc i dels partitius, pero segons el parlant i la construcci de les oracions, poden usar-se en substituci dels tnics.

Eixemples: Eixa s la teua casa > Eixa s ta casa (Correcte) Eixa s la teua > Eixa s ta (Incorrecte)

 

Els numerals

Cardinals

Els nmeros mai se separen en guions.

Eixemples: Vintitrs, vinti

 

Nmeros cardinals simples

Independentment del seu valor numric, sn aquells que no poden separar-se en uns atres nmeros.

Ejemplo: Cent Dotze.

 

Nmeros cardinals composts

Sn aquells que independentment del seu valor numric, poden separar-se en cardinals simples.

Eixemple: Dos mil > Dos i Mil

A soles tenen gnero i nmero els cardinals; un > una; les centenes, doscents doscentes.

El nmero dos en femen sempre es diu, dos, no t femen.

A soles alguns nmeros com, mill, bill tenen plural, millons, billons. Quan estos nmeros van units a un nom s'unix ad este per la preposici "de".

Eixemple: Un mill dulleres

Les sries de decenes seguides d'unitats s'escriuen junt.

Eixemple: vintids, xixantacinc

S'escriuen separats;

Centenes i unitats

Eixemple: Cent tres

Centenes i decenes

Eixemple: Cent trenta

Mil i unitats

Eixemple: Mil dos

Mil i decenes

Eixemple: Tresmil vint

Mil i centenes

Eixemple: Mil doscents

Els trmens, mill, bill sempre van separats.

El nmero 1, t variacions de gnero i nmero; u - un - uns - una - unes.

Excepte les normes ya expostes, els nmeros no diferencien entre gnero o nmero.

Eixemple: Els vint sn alts > Les vint sn altes

 

Ordinals

Nmeros ordinals simples

Independentment del seu valor numric, sn aquells que no poden separar-se en uns atres nmeros ordinals.

Eixemple: Vigsim

 

Nmeros ordinals composts

Independentment del seu valor numric, sn aquells que poden separa-se en uns atres nmeros ordinals.

Eixemple: Trigsim primer

Tenen gnero i nmero, i poden concordar en el substantiu al que acompanyen.

Eixemples: Primer arbre; Primers arbres; Primera casa; Primeres cases

L'ordinal, Primer, pot usar-se com adverbi.

Eixemple: Lo primer s dir a

 

Partitius

Sn aquells que expressen fracci o partici d'una atra cantitat.

Eixemples: mig, mija, ter, tera, quart, quarta, dcim, dcima, centsim, centsima, milsim, milsima, millonsim, millonsima

La manera molt habitual de dir els numerals s usant derivacions del sufix, -au.

Eixemples: onzau, quinzau, trescentsau

Per a designar parts d'una cosa els ordinals s'utilisen junt a la paraula, part, concordant en esta en femen.

Eixemple: Dos quintes parts

 

Mltiples

Sn els que expressen una cantitat que conta en cert nmero de vegades l'unitat.

Eixemples: Simple, doble, triple, qudruple, ctuple, nnuple, cntuple

Quan s'utilisen com adjectius, poden arribar a tindre nmero.

Eixemple: Persones simples

 

Colectius

Servixen per a determinar en singular un grup d'elements. 

 

2 Un Par

12 Una Dotzena

3 Un Tern

15 Una Quincena

4 Un Qern

20 Una vintena

9 Una Novena

100 Una Centena

10 Una desena

1000 Un Miller

 

Per a unir-se a un nom necessiten d'una construcci del tipo, nmero + de + nom (en plural)

Eixemple: Un par de melons

En algunes ocasions tamb poden anar a soles.

Eixemple: Dona-men un par

 

Quantitatiu indefinits

Sn aquells que es referixen a persones o coses de manera indeterminada. U, Alg i Ning; sempre es referixen a persones.

Eixemple: Tal, Qualsevol, Res, No res, Cada, Tot, Massa, Prou, Tant, Quant, Molt, Poc, Gens, Ms, No, Cap, Manco, atre, U / Un, Mateix

Gens; en frases afirmatives i condicionals, equival a poc.

Eixemple: Gens darrs

L'expressi, no res, no va unida mediant un gui.

Algunes expressions tenen gnero i nmero.

Eixemple: Tant, tans, tanta, tantes

Algunes expressions tenen una terminaci en plural i dos en singular, mascul i femen.

Eixemple: (atre, atra, atres)

La majoria d'estes expressions no presenten variaci ni de gnero ni de nmero.

Eixemples: Cada, cap, gens, ms, menys, manco, prou, qualsevol

La forma, cada, t dos composts, a saber; Cadascun (Cadasc) > Cada u Cadascuna > Cada una.

Quan el pronom U / Un, s'utilisa en valor de substantiu i de persona, en general adopta la forma, U .

Eixemple: U ha cridat a sa mare

 

Els pronoms relatius

Tenen la particularitat d'introduir unes proposicions nomenades, relatives.

Formes variables.

Presenten flexi, tenint canvis de gnero i nmero. 

 

Singular

Plural

Mascul

Femen

Mascul

Femen

Lo qual

La qual

Els quals

Les quals

Quant

Quanta

Quants

Quantes

 

El pronom "qual", sempre va precedit d'un artcul, estos sn els nomenats, pronoms relatius composts.

Eixemple: La pelcula de la qual parlem est molt be

Formes invariables.

No presenten flexi, per lo tant, no varien de gnero ni nmero.

tons. Que. Referit a persones o coses.

Tnics. Qui. Referit a persones. Que. Referit a coses.

Quan s'utilisa el pronom, Que, referit a persones, la persona a la que es referix est present en l'oraci.

Eixemple: Els chiquets que jugen molt, es faran grans

El pronom, Qui, sempre es referix a persones, i eixes persones estan presents en la frase.

Eixemple: Qui tinga pels, que es pentine

A on; s un pronom relatiu adverbial.

Eixemples: El chicot que est birbant s el meu   Qu est chiulant? Lestrela que veus s Venus Busca qu tha pegat   Qu veus? Nos vorem el dia que vingues Estes sn les hores que tenim obert Qu del llop parla, pronte li i. Els qui vullguen que vinguen

 

Els pronoms interrogatius i exclamatius

Tenen significaci ocasional i senyalen al nom de la persona o cosa per la qual pregunten o realcen.

Sobre estos pronoms recau la tonicitat de l'oraci.

Eixemple: Qu s?   Mira qu ve?

Variable. Sn els que presenten flexi, per lo tant, variaci de gnero i nmero. 

 

Singular

Plural

Mascul

Femen

Mascul

Femen

Quin

Quina

Quins

Quines

Quant

Quanta

Quanta

Quantes

 

Invariables. Sn els que no presenten flexi verbal.

Neutres. Qui Que

Adverbials. On / A on Quan

Eixemples: Qu crida? A qu mhas nomenat! Qu vols? Qu dius! Quin ha segut? Quins eixemples has posat! Quin remei ser el teu?

Davant d'un substantiu s'utilisa la forma, Quin, Quina.

Eixemples: De quin llibre em parles? Quina hora s?

Les formes, la que, la qual, es poden reduir a, Quina.

Eixemple: No se la que em dius > No se quina em dius

Hi ha pronoms adverbials que reemplacen a tota una oraci.

Cm = De quina manera.

Eixemple: Cm ho has fet? > De quina manera ho has fet?

A on = En quin lloc.

Eixemple: A on ha passat? > En quin lloc ha passat?

Qun = En quim moment.

Eixemple: Qun se nanir? > En quin moment se nanir?

 

L'adverbi

Sn paraules que per la seua funci s'han caracterisat principalment per modificar al verp, a l'adjectiu o a un atre adverbi.

Eixemple: Sentn prou Esta molt llunt

 

Adverbis composts

Sn aquells que mediant un conjunt de paraules realisen la funci d'un adverbi.

Eixemple: Abans dahir Cap a dins

 

Adverbis simples

Sn els fonamentals i bsics.

Eixemples: Aixina, Be, Si, Llunt

Hi ha adverbis que deriven d'adjectius, aplicant el sufix, -ment, a la forma femenina, si la t.

Eixemples: Comnament, Granment, Feliment, Directament, Desgraciadament, Ricament

En cas de que l'adjectiu continga el sufix, -ssim se l'afegir el sufix, -ment a l'adjectiu femen, (-ssima)

Eixemple: Certssimament

Alguns adverbis presenten graus de significaci.

Eixemples: Be > Millor Mal > Pijor

Tamb se li pot afegir el sufix, -ssim.

Eixemple: Propssim, lluntssim

En alguns casos es pot afegir alg prefix.

Eixemple: Requeteb, remalament

En alguns casos els adverbis de modo, temps, lloc i cantitat adopten el sufix, -ent.

Eixemple: Provablement, efectivament

 

Classificaci

Invariables que afecten directament a la frase;

D'afirmaci: S, Tamb, Incls, Segur, Just, Ya

Derivats d'adjectius: Verdaderament, Certament, Naturalment, Efectivament

Locucions: Ausades, De veres, Sense dubte, En efecte

De Negaci: No, Ni Tampoc, Mai

Locucions: De cap manera, Ni tan a soles

De dubte: A cas, Provablement, Si a cas, Potser, Qui sap, Tal vegada, Per casualitat, s provable

 

Invariable que afecten indirectament a l'oraci;

De Temps: Abans, Desprs, Pronte, Ara, Mentres, Ya, Sempre, Enguany, Antany, Sovint

Conceptuals composts: Mentrestant, Jamai, Lendem, Despusahir, Despusdem

Expressions compostes: Dem de mat, Dem de vesprada, dem de migjorn

Locucions: De seguida, A voltes, De tant en tant, A boqueta nit, Una volta, A temps

Pronominal: a soles existix, Quan.

De Lloc: Prop, Llunt, Baix, Arreu, Dalt, Amunt, Avall, Damunt, Davall, Dins, Fora

Conceptuals: Per davant, Cap avant, Per arrere, Cap arrere, De prop, A prop...

Locucions: A banda, Al (en) mig, Pel revs, Dalt de tot...

De Cantitat: Molt, Poc, Prou, Tant, Gens, Ms, Menys, Manco, Massa, Quasi, Ben, Solament

Numerals: Mig

Conceptuals composts: A mont, A manta, A penes, Bona cosa, A grapats

Pronominal: A soles existix, Quant

Usualment, quan l'adverbi, Molt, s'utilisa en frases en singular, sol anar seguit de la preposici, de, pero quan s'utilisa en plural, Molts, no es pospon dita preposici.

Eixemple: Tinc Molt de pa Tinc Moltes pans

De Modo: Be, Mal, De pressa, Aixina, Arreu, Com

Conceptuals: Aixina, Aixina mateix (a), Despai

Locucions: A borbollons, A ceges, A fosques

Ordinals: Primerament, Segonament, ltimament, darrerament, consegentment

 

Pronominals, de significaci ocasional;

Interrogatius-Exclamatius: Qunt, Qun, A on, Cm i Qu.

Relatius: Qun, Cm

Indefinit. A soles existix: Onsevol.

De lloc: A on

L'adverbi A on, pot dur davant les preposicions; de, per, fins, cap a.

Demostratius: Ac, Ah, All, All, Far de, Llunt de, Fra dac

L'adverbi, Be, Davant d'un adjectiu, participi o un atre adverbi, pren la forma, Ben

 

La preposici

Es la partcula o part de l'oraci que servix d'enlla entre dos elements de dins de la frase.

Son invariables. No tenen flexi, per lo tant no tenen gnero ni nmero.

 

Simples

Sn les verdaderes preposicions: A (Ad), De, En, Entre, Sense (Sens davant de vocal o haig), Contra, Segons, Sobre, Vora.

Eixemple: Magrada passejar vora la mar

 

Composts

Les que estan formades per ms d'una paraula: Cap a, Des de.

Eixemple: Est estiu viajarem cap al sur

 

Ambivalents

Les que poden aparixer en forma simple o composta: Fins > Fins a Per > Per a.

Eixemples: Fins dem Esperat fins al final

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 

Usuaris en llnea

  Amunt