|
Invariables. Són els que no presenten flexió
verbal.
Neutres. – Qui – Que
Adverbials. – On / A on – Quan
Eixemples: ¿Quí crida? – ¡A quí m’has nomenat!
– ¿Qué vols?
– ¡Qué dius! – ¿Quin ha segut?
– ¡Quins eixemples has posat! – ¿Quin remei serà el teu?
Davant d'un substantiu s'utilisa la forma, “Quin”,
“Quina”.
Eixemples: ¿De quin llibre em parles? – ¿Quina hora és?
Les formes, “la que”, “la qual”, es poden reduir a,
“Quina”.
Eixemple: No se la que em dius > No se quina em dius
Hi ha pronoms adverbials que reemplacen a tota una
oració.
Cóm = De quina manera.
Eixemple: ¿Cóm ho has fet? > ¿De
quina manera ho has fet?
A on = En quin lloc.
Eixemple: ¿A on ha passat? > ¿En quin lloc ha passat?
Quàn = En quim moment.
Eixemple: ¿Quàn se n’anirà? > ¿En quin moment se n’anirà?
L'adverbi
Són paraules que per la seua funció s'han caracterisat
principalment per modificar al verp, a l'adjectiu o a un atre adverbi.
Eixemple: S’entén prou – Esta molt llunt
Adverbis composts
Són aquells que mediant un
conjunt de paraules realisen la funció d'un adverbi.
Eixemple: Abans
d’ahir – Cap a dins
Adverbis simples
Són els fonamentals i bàsics.
Eixemples: Aixina, Be, Si, Llunt…
Hi ha adverbis que deriven d'adjectius, aplicant el sufix,
“-ment”, a la forma femenina, si la té.
Eixemples: Comúnament, Granment,
Feliçment, Directament, Desgraciadament, Ricament…
En cas de que l'adjectiu continga el sufix, “-íssim” se l'afegirà el sufix, “-ment” a l'adjectiu femení, (“-íssima”)
Eixemple: Certíssimament
Alguns adverbis presenten graus de significació.
Eixemples: Be > Millor – Mal > Pijor
També se li pot afegir el sufix, “-íssim”.
Eixemple: Propíssim, lluntíssim
En alguns casos es pot afegir algú prefix.
Eixemple: Requetebé, remalament
En alguns casos els adverbis de modo, temps, lloc i
cantitat adopten el sufix, “-ent”.
Eixemple: Provablement, efectivament
Classificació
Invariables que afecten directament a la frase;
D'afirmació: Sí, També, Inclòs, Segur, Just, Ya…
Derivats d'adjectius: Verdaderament, Certament,
Naturalment, Efectivament…
Locucions: Ausades, De veres, Sense dubte, En efecte…
De Negació: No, Ni Tampoc, Mai…
Locucions: De cap manera, Ni tan a soles…
De dubte: A cas, Provablement, Si a cas, Potser, Qui sap, Tal vegada, Per
casualitat, És provable…
Invariable que afecten indirectament a l'oració;
De Temps: Abans, Després, Pronte, Ara, Mentres, Ya, Sempre, Enguany,
Antany, Sovint…
Conceptuals composts: Mentrestant, Jamai, L’endemà,
Despusahir, Despusdemà…
Expressions compostes: Demà de matí, Demà de vesprada,
demà de migjorn…
Locucions: De seguida, A voltes, De tant en tant, A
boqueta nit, Una volta, A temps…
Pronominal: a soles existix, Quan.
De Lloc: Prop, Llunt, Baix, Arreu, Dalt, Amunt, Avall, Damunt, Davall, Dins,
Fora…
Conceptuals: Per davant, Cap avant,
Per arrere,
Cap arrere, De prop, A prop...
Locucions: A banda, Al (en) mig, Pel revés, Dalt de tot...
De Cantitat: Molt, Poc, Prou, Tant, Gens, Més, Menys, Manco, Massa, Quasi,
Ben, Solament…
Numerals: Mig
Conceptuals composts: A montó, A manta, A penes, Bona
cosa, A grapats…
Pronominal: A soles existix, Quant
Usualment, quan l'adverbi, “Molt”, s'utilisa en frases en
singular, sol anar seguit de la preposició, “de”, pero quan s'utilisa en
plural, “Molts”, no es pospon dita preposició.
Eixemple: Tinc Molt de pa
– Tinc Moltes pans
De
Modo: Be, Mal, De pressa, Aixina, Arreu, Com…
Conceptuals: Aixina, Aixina mateix (a), D’espai…
Locucions: A borbollons, A ceges, A fosques…
Ordinals: Primerament, Segonament, últimament, darrerament,
consegüentment…
Pronominals, de significació ocasional;
Interrogatius-Exclamatius: Quànt, Quàn,
A on, Cóm i Qué.
Relatius: Quàn, Cóm…
Indefinit. A soles existix: Onsevol.
De lloc: A on
L'adverbi A on, pot dur davant les preposicions;
de, per, fins, cap a.
Demostratius: Ací, Ahí, Allí, Allà, Farà
de, Llunt de, Fòra d’ací…
L'adverbi, “Be”, Davant d'un adjectiu, participi o un atre
adverbi, pren la forma, “Ben”
La
preposició
Es la partícula o part de l'oració que servix d'enllaç entre dos
elements de dins de la frase.
Son invariables. No tenen flexió, per lo tant no tenen
gènero ni número.
Simples
Són les verdaderes preposicions: A (Ad), De,
En, Entre, Sense (Sens davant de vocal o haig), Contra, Segons, Sobre,
Vora.
Eixemple: M’agrada passejar vora la mar
Composts
Les que estan formades per més d'una
paraula: Cap a, Des de.
Eixemple: Est estiu viajarem cap al sur
Ambivalents
Les que poden aparéixer en forma simple o
composta: Fins > Fins a – Per > Per a.
Eixemples: Fins demà – Espera’t
fins al final
|
