Diccionari Enciclopèdic Valencià
     
Diccionari Enciclopèdic Valencià
 
Tornar a la Gramàtica
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'Índex
 
 
 
 
Gramàtica 1      2      Te trobes en la pàgina 3      4
 

Els pronoms demostratius

Estos pronoms establixen una relació d'espai respecte a qui parla.

Est - este / a, proximitat immediata.

Eix – eixe / a, expressa certa distancia.

Aquell, aquella, establix lluntea en el parlant.

Com tots els pronoms, la seua significació és ocasional.

Davant dels pronoms demostratius, no s'usen artículs.

 

Singular

Plural

Masculí

Femení

Masculí

Femení

Est – Este

Esta

Estos

Estes

Eix - Eixe

Eixa

Eixos

Eixes

Aquell

Aquella

Aquells

Aquelles

 

Els pronoms, est i eix, s'utilisen davant de paraules que començen per haig o per vocal, pero cada volta estan més en desús, utilisant-se cada volta més, a soles davant de les paraules que c omencen per, 'e' o, 'he'.

Eixemple: Eix home – Est és lo nou

 

Invariables 

 

 

Neutres

Adverbials

1ª Persona

ò

Ací

2ª Persona

Això

Ahí

3ª Persona

Allò

Allí

 

Eixemples: Un quart d’açò – Ves per ahí – Ho he vist per allí – M’agrada açò – Això ya ho sabia yo – Dona’m aquella – Eixes cases són molt altes

Els pronoms possessius

Indiquen possessió o pertinença.

No indiquen el gènero de la persona o nom que senyala.

Eixemple: Lluïsa, ha fet el seu treball (Seu > masculí, Lluïsa > femení)

Tampoc indica el número de la persona o nom que senyala.

Eixemple: Eixos llibres són seus (n seus > de ell. Seus > plural – de ell >singular)

A soles les formes nostre /  vostre /, fan referència al plural, pero seguixen sense fer referència al gènero de la persona al que senyala en l'oració.

Eixemple: Pere i Joan, haveu fet la vostra faena (Pere i Joan > masculí, plural – Vostra > femení, plural)

El gènero i número dels pronoms possessius es relacionen en el nom que acompanyen, pero no en la persona a la que es referixen.

Eixemple: El meu gavinet (El meu i ganivet > masculí, pero pot ser, “ella”, qui parle)

 

 

 

 

Formes Tòniques

Formes Àtones

 

 

 

Masculí

Femení

Masculí

Femení

1ª Persona

Un Posseïdor

Singular

Meu

Meua

Mon

Ma

Plural

Meus

Meues

Mos

Mes

Mes d'un Posseïdor

Singular

Nostre

Nostra

---

---

Plural

Nostres

Nostres

---

---

2ª Persona

Un Posseïdor

Singular

Teu

Teua

Ton

Ta

Plural

Teus

Teuas

Tos

Tes

Mes d'un Posseïdor

Singular

Vostre

Vostra

---

---

Plural

Vostres

Vostres

---

---

3ª Persona

Un Posseïdor

Singular

Seu

Seua

Son

Sa

Plural

Seus

Seues

Sos

Ses

Mes d'un Posseïdor

Singular

Seu

Seua

---

---

Plural

Seus

Seues

---

---

 

Les formes tòniques van sempre precedides d'artícul.

Eixemples: Eixe coche és el meu / el teu / el seu

Les formes àtones plurals, indistintament, poden o no llevar artícul.

Eixemple: Este és el nostre (el vostre) coche – Este és nostre (vostre) coche

Quan el substantiu va precedit d'un indefinit o demostratiu, no es posa artícul davant del possessiu, i la colocació del nom és entre dos pronoms.

Eixemple: Un germà teu arribà cansat

Després dels verps, les formes àtones també poden perdre l'artícul.

Eixemple: Eixa és teua – Eixa és la teua

Les dos formes són correctes.

Els pronoms àtons solen usar-se davant de les paraules, “casa” i “vida, de les paraules que designen parentesc i dels partitius, pero segons el parlant i la construcció de les oracions, poden usar-se en substitució dels tònics.

Eixemples: Eixa és la teua casa > Eixa és ta casa (Correcte) – Eixa és la teua > Eixa és ta (Incorrecte)

 

Els numerals

Cardinals

Els números mai se separen en guions.

Eixemples: Vintitrés, vintiú

 

Números cardinals simples

Independentment del seu valor numèric, són aquells que no poden separar-se en uns atres números.

Ejemplo: Cent – Dotze.

 

Números cardinals composts

Són aquells que independentment del seu valor numèric, poden separar-se en cardinals simples.

Eixemple: Dos mil > Dos i Mil

A soles tenen gènero i número els cardinals; un > una; les centenes, doscents – doscentes.

El número dos en femení sempre es diu, “dos”, no té femení.

A soles alguns números com, milló, billó… tenen plural, millons, billons. Quan estos números van units a un nom s'unix ad este per la preposició "de".

Eixemple: Un milló d’ulleres

Les séries de decenes seguides d'unitats s'escriuen junt.

Eixemple: vintidós, xixantacinc

S'escriuen separats;

Centenes i unitats

Eixemple: Cent tres

Centenes i decenes

Eixemple: Cent trenta

Mil i unitats

Eixemple: Mil dos

Mil i decenes

Eixemple: Tresmil vint

Mil i centenes

Eixemple: Mil doscents

Els térmens, milló, billó… sempre van separats.

El número 1, té variacions de gènero i número; u - un - uns - una - unes.

Excepte les normes ya expostes, els números no diferencien entre gènero o número.

Eixemple: Els vint són alts > Les vint són altes

 

Ordinals

Números ordinals simples

Independentment del seu valor numèric, són aquells que no poden separar-se en uns atres números ordinals.

Eixemple: Vigèsim

 

Números ordinals composts

Independentment del seu valor numèric, són aquells que poden separa-se en uns atres números ordinals.

Eixemple: Trigèsim primer

Tenen gènero i número, i poden concordar en el substantiu al que acompanyen.

Eixemples: Primer arbre; Primers arbres; Primera casa; Primeres cases

L'ordinal, “Primer”, pot usar-se com adverbi.

Eixemple: Lo primer és dir açò

 

Partitius

Són aquells que expressen fracció o partició d'una atra cantitat.

Eixemples: mig, mija, terç, terça, quart, quarta, dècim, dècima, centèsim, centèsima, milèsim, milèsima, millonèsim, millonèsima

La manera molt habitual de dir els numerals és usant derivacions del sufix, “-au”.

Eixemples: onzau, quinzau, trescentsau…

Per a designar parts d'una cosa els ordinals s'utilisen junt a la paraula, “part”, concordant en esta en femení.

Eixemple: Dos quintes parts

 

Múltiples

Són els que expressen una cantitat que conta en cert número de vegades l'unitat.

Eixemples: Simple, doble, triple, quàdruple, òctuple, nònuple, cèntuple

Quan s'utilisen com adjectius, poden arribar a tindre número.

Eixemple: Persones simples

 

Colectius

Servixen per a determinar en singular un grup d'elements. 

 

2 – Un Par

12 – Una Dotzena

3 – Un Tern

15 – Una Quincena

4 – Un Qüern

20 – Una vintena

9 – Una Novena

100 – Una Centena

10 – Una desena

1000 – Un Miller

 

Per a unir-se a un nom necessiten d'una construcció del tipo, número + de + nom (en plural)

Eixemple: Un par de melons

En algunes ocasions també poden anar a soles.

Eixemple: Dona-me’n un par

 

Quantitatiu indefinits

Són aquells que es referixen a persones o coses de manera indeterminada. U, Algú i Ningú; sempre es referixen a persones.

Eixemple: Tal, Qualsevol, Res, No res, Cada, Tot, Massa, Prou, Tant, Quant, Molt, Poc, Gens, Més, No, Cap, Manco, atre, U / Un, Mateix

Gens; en frases afirmatives i condicionals, equival a poc.

Eixemple: Gens d’arròs

L'expressió, “no res”, no va unida mediant un guió.

Algunes expressions tenen gènero i número.

Eixemple: Tant, tans, tanta, tantes

Algunes expressions tenen una terminació en plural i dos en singular, masculí i femení.

Eixemple: (atre, atra, atres)

La majoria d'estes expressions no presenten variació ni de gènero ni de número.

Eixemples: Cada, cap, gens, més, menys, manco, prou, qualsevol

La forma, “cada”, té dos composts, a saber; Cadascun (Cadascú) > Cada u – Cadascuna > Cada una.

Quan el pronom U / Un, s'utilisa en valor de substantiu i de persona, en general adopta la forma, “ U “.

Eixemple: U ha cridat a sa mare

 

Els pronoms relatius

Tenen la particularitat d'introduir unes proposicions nomenades, relatives.

Formes variables.

Presenten flexió, tenint canvis de gènero i número. 

 

Singular

Plural

Masculí

Femení

Masculí

Femení

Lo qual

La qual

Els quals

Les quals

Quant

Quanta

Quants

Quantes

 

El pronom "qual", sempre va precedit d'un artícul, estos són els nomenats, pronoms relatius composts.

Eixemple: La película de la qual parlem està molt be

Formes invariables.

No presenten flexió, per lo tant, no varien de gènero ni número.

Àtons. – “Que”. – Referit a persones o coses.

Tònics. – “Qui”. – Referit a persones. “Que”. – Referit a coses.

Quan s'utilisa el pronom, “Que”, referit a persones, la persona a la que es referix està present en l'oració.

Eixemple: Els chiquets que jugen molt, es faran grans

El pronom, “Qui”, sempre es referix a persones, i eixes persones estan presents en la frase.

Eixemple: Qui tinga pels, que es pentine

A on; És un pronom relatiu adverbial.

Eixemples: El chicot que està birbant és el meu –  ¿Quí està chiulant? – L’estrela que veus és Venus – Busca quí t’ha pegat –  ¿Qué veus? – Nos vorem el dia que vingues – Estes són les hores que tenim obert – Quí del llop parla, pronte li i. – Els qui vullguen que vinguen

 

Els pronoms interrogatius i exclamatius

Tenen significació ocasional i senyalen al nom de la persona o cosa per la qual pregunten o realcen.

Sobre estos pronoms recau la tonicitat de l'oració.

Eixemple: ¿Quí és? –  ¿Mira quí ve?

Variable. Són els que presenten flexió, per lo tant, variació de gènero i número. 

 

Singular

Plural

Masculí

Femení

Masculí

Femení

Quin

Quina

Quins

Quines

Quant

Quanta

Quanta

Quantes

 

Invariables. Són els que no presenten flexió verbal.

Neutres. – Qui – Que

Adverbials. – On / A on – Quan

Eixemples: ¿Quí crida? – ¡A quí m’has nomenat! – ¿Qué vols? – ¡Qué dius! – ¿Quin ha segut? – ¡Quins eixemples has posat! – ¿Quin remei serà el teu?

Davant d'un substantiu s'utilisa la forma, “Quin”, “Quina”.

Eixemples: ¿De quin llibre em parles? – ¿Quina hora és?

Les formes, “la que”, “la qual”, es poden reduir a, “Quina”.

Eixemple: No se la que em dius > No se quina em dius

Hi ha pronoms adverbials que reemplacen a tota una oració.

Cóm = De quina manera.

Eixemple: ¿Cóm ho has fet? > ¿De quina manera ho has fet?

A on = En quin lloc.

Eixemple: ¿A on ha passat? > ¿En quin lloc ha passat?

Quàn = En quim moment.

Eixemple: ¿Quàn se n’anirà? > ¿En quin moment se n’anirà?

 

L'adverbi

Són paraules que per la seua funció s'han caracterisat principalment per modificar al verp, a l'adjectiu o a un atre adverbi.

Eixemple: S’entén prou – Esta molt llunt

 

Adverbis composts

Són aquells que mediant un conjunt de paraules realisen la funció d'un adverbi.

Eixemple: Abans d’ahir – Cap a dins

 

Adverbis simples

Són els fonamentals i bàsics.

Eixemples: Aixina, Be, Si, Llunt…

Hi ha adverbis que deriven d'adjectius, aplicant el sufix, “-ment”, a la forma femenina, si la té.

Eixemples: Comúnament, Granment, Feliçment, Directament, Desgraciadament, Ricament…

En cas de que l'adjectiu continga el sufix, “-íssim” se l'afegirà el sufix, “-ment” a l'adjectiu femení, (“-íssima”)

Eixemple: Certíssimament

Alguns adverbis presenten graus de significació.

Eixemples: Be > Millor – Mal > Pijor

També se li pot afegir el sufix, “-íssim”.

Eixemple: Propíssim, lluntíssim

En alguns casos es pot afegir algú prefix.

Eixemple: Requetebé, remalament

En alguns casos els adverbis de modo, temps, lloc i cantitat adopten el sufix, “-ent”.

Eixemple: Provablement, efectivament

 

Classificació

Invariables que afecten directament a la frase;

D'afirmació: Sí, També, Inclòs, Segur, Just, Ya…

Derivats d'adjectius: Verdaderament, Certament, Naturalment, Efectivament…

Locucions: Ausades, De veres, Sense dubte, En efecte…

De Negació: No, Ni Tampoc, Mai…

Locucions: De cap manera, Ni tan a soles…

De dubte: A cas, Provablement, Si a cas, Potser, Qui sap, Tal vegada, Per casualitat, És provable…

 

Invariable que afecten indirectament a l'oració;

De Temps: Abans, Després, Pronte, Ara, Mentres, Ya, Sempre, Enguany, Antany, Sovint…

Conceptuals composts: Mentrestant, Jamai, L’endemà, Despusahir, Despusdemà

Expressions compostes: Demà de matí, Demà de vesprada, demà de migjorn…

Locucions: De seguida, A voltes, De tant en tant, A boqueta nit, Una volta, A temps…

Pronominal: a soles existix, Quan.

De Lloc: Prop, Llunt, Baix, Arreu, Dalt, Amunt, Avall, Damunt, Davall, Dins, Fora…

Conceptuals: Per davant, Cap avant, Per arrere, Cap arrere, De prop, A prop...

Locucions: A banda, Al (en) mig, Pel revés, Dalt de tot...

De Cantitat: Molt, Poc, Prou, Tant, Gens, Més, Menys, Manco, Massa, Quasi, Ben, Solament…

Numerals: Mig

Conceptuals composts: A montó, A manta, A penes, Bona cosa, A grapats…

Pronominal: A soles existix, Quant

Usualment, quan l'adverbi, “Molt”, s'utilisa en frases en singular, sol anar seguit de la preposició, “de”, pero quan s'utilisa en plural, “Molts”, no es pospon dita preposició.

Eixemple: Tinc Molt de pa – Tinc Moltes pans

De Modo: Be, Mal, De pressa, Aixina, Arreu, Com…

Conceptuals: Aixina, Aixina mateix (a), D’espai…

Locucions: A borbollons, A ceges, A fosques…

Ordinals: Primerament, Segonament, últimament, darrerament, consegüentment…

 

Pronominals, de significació ocasional;

Interrogatius-Exclamatius: Quànt, Quàn, A on, Cóm i Qué.

Relatius: Quàn, Cóm…

Indefinit. A soles existix: Onsevol.

De lloc: A on

L'adverbi A on, pot dur davant les preposicions; de, per, fins, cap a.

Demostratius: Ací, Ahí, Allí, Allà, Farà de, Llunt de, Fòra d’ací

L'adverbi, “Be”, Davant d'un adjectiu, participi o un atre adverbi, pren la forma, “Ben”

 

La preposició

Es la partícula o part de l'oració que servix d'enllaç entre dos elements de dins de la frase.

Son invariables. No tenen flexió, per lo tant no tenen gènero ni número.

 

Simples

Són les verdaderes preposicions: A (Ad), De, En, Entre, Sense (Sens davant de vocal o haig), Contra, Segons, Sobre, Vora.

Eixemple: M’agrada passejar vora la mar

 

Composts

Les que estan formades per més d'una paraula: Cap a, Des de.

Eixemple: Est estiu viajarem cap al sur

 

Ambivalents

Les que poden aparéixer en forma simple o composta: Fins > Fins a – Per > Per a.

Eixemples: Fins demà – Espera’t fins al final

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 

Usuaris en llínea

  Amunt