Diccionari Enciclopdic Valenci
     
Diccionari Enciclopdic Valenci
 
Tornar a la Gramtica
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'ndex
 
 
 
 
Gramtica 1      Te trobes en la pgina 2      3      4
 

Grau superlatiu

s la cantitat de l'adjectiu en el seu grau ms alt. Hi ha varis procediments per a construir-ho.

1.- Posant davant de l'adjectiu, els adverbis, Molt o Ben.

Eixemple: La taula s molt / ben vella

2.- Afegint al radical els sufixos, -ssim (mascul), o -ssima, (femen)

Eixemple: Pep s importantssim

3.- Si l'adjectiu s'arremata en, -bre, el sufix que deu de posar-se s, -rrim, (mascul), -rrima, (femen). La, r original entre la, b i la, e es pert.

Eixemple: Tu eres una personalitat celebrrima

4.- Els adjectius arrematats en, -ble, canvien este sufix pel sufix, -bilssim, (mascul), -bilssima, (femen)

Eixemple: Eixa mmia s horribilssima

5.- Per un canvi total de la paraula. A a soles poden fer-ho un grup redut d'adjectius.

Molt bo = ptim.
                Molt ron = Pssim.
                Molt gran = Mxim.
                Molt chicotet = Mnim.

6.- Per mig d'estructures sintctiques. Posant davant dels adjectius; lo ms, lo menys, lo manco, i segons els casos, tamb es deu de posar darrere de l'adjectiu; com, de, o que.

Eixemple: Eix s el coche ms bonico que he vist

Els diminutius

Els diminutius sn paraules derivades d'una forma lxica base, i es construxen per adici al radical d'uns sufixos. Els diminutius afecten tant als substantius com als adjectius.

 

Sufixos diminutius

-et, mascul. -eta, femen.

Eixemples: Adjectius; chicotet > chicoteta. Substantius; caminet careta

-iu, mascul. -iua, femen.

Eixemples: Adjectiu; redoniu > redoniua. Substantiu; Gotiu Cosiua

-ol, mascul. -ola, femen.

Eixemples: Adjectiu; verderol > verderola. Substantiu; sequiol camisola

-ico, mascul. -ica, femen.

Eixemples: Estos sufixos diminutius s'apliquen molt als noms propis; Pere > Perico Vicenta > Vicentica

-o, mascul. -ona, femen.

Eixemples: Chicona

-i, mascul, -ina, femen.

Eixemples: Ratol Mantellina

-ell, mascul, -ella, femen.

Eixemples: Taulell Portella

En la llengua valenciana tamb es poden fer diminutius de diminutius.

Eixemple: Poc > Poquet > Poquitiu

En valenci per a fer els diminutius dels noms propis se li lleva al nom la primera slaba i se l'afig una, o al final del nom.

Eixemples: Joaqum > Gimo > Chimo Salvador > Vadoro > Vaoro > Voro Manuel > Nelo Rafael > Felo Miquel > Quelo Vicent > Cento Benet > Neto

Per a fer els diminutius d'uns atres noms en valenci, se l'afig al nom el sufix, -ot.

Eixemples: Joan > Joanot Miquel > Miquelot Pere > Perot Nelo > Nelot

Els aumentatius

Son paraules derivades d'una forma lxica base, construint-se per l'adicci al radical d'uns sufixos. Els aumentatius afecten tant als substantius com als adjectius.

 

Sufixos aumentatius

-ot, mascul. -ota", femen.

Eixemples: Cullerot Grandota

-a, mascul. -aa, femen.

Eixemples: Cocha Manaa

Els despectius

Tamb sn paraules derivades d'una base lxica i construts mdiant l'adici de sufixos.

 

Sufixos despectius

-u, mascul. -ua, femen.

Eixemples: Blancu Gentua

-ol, mascul. -ola, femen.

Eixemples: Verderol Gentola

Els artculs

Els artculs indiquen el gnero i nmero de les paraules que acompanyen.

Eixemple: El fi La fi La crisis > Les crisis

Existixen de dos tipos, els determinats i els indeterminats.

 

Determinats o Definits

 

Artculs determinats

Singular

Plural

Mascul

El / Lo / L

Els / Los

Femen

La / l

Les

Neutre

Lo

 ----

 

Masculins

Els artculs masculins sn, "El" i "Lo". S'utilisen d'esta manera; davant dels noms que comencen per consonant s'escriu, el, i davant dels noms que comencen per vocal s'escriu, lo, que tradicionalment va apostrofat, l .

L'artcul, lo, s'apostrofa quan la paraula a la que acompanya comena per haig o per vocal.

Eixemple: Lall

Esta regla s vlida a soles per als noms, podent-se usar l'artcul, lo, en qualsevol atre supost.

Eixemple. Lo carrer est molt bonico en festes

Els artculs, el i lo en les seues formes apostrofades o elidides no es diferencien en absolut, ni grfica ni fonticament. ( l l )

L'artcul, lo, com mascul est tradicionalment unit a paraules com a, rei, carrer, (lo rei, lo carrer), a ms de formar part de frases fetes i d'us com, com, "Tot lo mn"

Els plurals masculins mai no s'apostrofen

Femenins

El femen s, la, i es pot usar tant en la seua forma completa com apostrofada. S'apostrofa quan la paraula a la que acompanya comena per vocal o per haig.

Eixemples: LUniversitat

Neutre

L'artcul, lo, usat com artcul neutre, no s'apostrofa mai.

Eixemple: Lo que, Lo qual, Lo seu

Una de les seues funcions primordials es substantivar els adjectius.

Eixemple: Adjectiu; Bo   Substantiu; Lo Bo. Adjectiu; Agradable   Substantiu; Lo agradable

L'artcul neutre, lo, no te forma plural.

 

Artculs indeterminats - Indefinits

 

Artculs indeterminats

Singular

Plural

Mascul

U / Un / Uno

Uns / Unos

Femen

Una

Unes

 

Concorden en gnero i nmero en la paraula a la qual acompanyen.

L'artcul, U, sol usar-se quan es referix a persones.

Eixemple: U ha menjat molt

Davant dels demostratius, atre, atra, atres sol posar-se l'artcul indeterminat que corresponga en gnero i nmero.

Eixemple: Un atre dia escrivint ac

Els pronoms personals

Sn paraules que tenen significaci ocasional, i que substituxen al nom, (substantiu)

Els pronoms personals de 1 i 2 persona no distinguixen el gnero, a soles la tercera persona fa diferencia entre el mascul i el femen.

Els pronoms, nos i vos, quan van davant del verp s'escriuen lliures, (separats), pero quan van darrere s'unixen al verp en un gui.

Els pronoms invariables sn aquells que no tenen possibilitat d'apostrofament ni elisi.

Els pronoms personals no van mai units al verp, sino sempre separats, apostrofats o units mediant gui.

Els pronoms a soles es poden posar darrere del verp, en les formes, infinitiu, gerundi, participi.

El pronom, lo, quan va davant d'un verp comenat per consonant pren la forma, el.

El pronom, los, si va davant d'un verp, adopta la forma, els.

El pronom, la, quan va darrere d'un verp, s'unix ad ell per un gui, mai s'elida.

A soles s'apostrofa davant del verp, i sempre que este comence per vocal.

Els pronoms, les, "hi" i ho, son invariables, quan van davant del verp van lliures i quan van darrere s'unixen ad ell per un gui.

El pronom, li, s invariable, tant davant com darrere del verp. Si va davant del mateix, va lliure i si va darrere va unit mediant un gui. El plural de, li, no es, lis, sino, los, els.

 

Singular

1 Persona

Yo Me Mi

Singular

2 Persona

Tu Te

Singular

3 Persona

mascul

Ell Lo Li Se

femen

Ella La

Plural

1 Persona

Nosatres Nos

Plural

2 Persona

Vosatres Vos

Plural

3 Persona

mascul

Ells Los Se

femen

Elles Les

 

A ms d'estos pronoms personals, hi ha uns atres, a saber.

Nos.- 1 persona del plural. Presenta forma plural, pero es referix a una sola persona, s'usa fent referncia a, papes, reis

Eixemple: Nos, Joan Carles I

Vos.- 2 persona del plural, Presenta forma plural pero fa referncia a una sola persona.

Eixemple: Com cap drea, vos, heu danar a Valncia

Vost Vosts. - 2 persona del singular i del plural respectivament, pero abds fan referncia a la 3 persona, en singular i plural respectivament. S'usa com forma de cortesia, o quan no se t confiana en la persona en la que es parla.

Eixemple: Vost, So Mari s molt interessant

Si.- 3 persona singular. Equivalent al pronom, Se.

Ho.- 3 persona singular. No distinguix el gnero ni el nmero. Pot substituir en qualsevol cas al pronom, lo. s invariable, mai s'apostrofa. Substitux a demostratius, (a, all, aix), o frases sanceres.

Eixemples: Ell ven aix > Ell ho ven Ell compra tot lo bo > Ell ho compra

Eixemples de frases: Quan haveu dut a? No ho sabem   Quan vindrs? No ho se   Pareixia alt, pero no ho era

En.- 3 persona. (En / Ne). No distinguix gnero ni nmero. Substitux a circumstancials. Es pot usar en lloc d'un substantiu en sentit partitiu o una cantitat indeterminada.

Eixemple: Tens pa? No, no en tinc   Quan hi haja bacores ne menjar

Es pot usar en lloc d'un substantiu precedit d'un cardinal, (u, dos, tres)

Eixemple: Nhan sobrat dos

Es pot usar en lloc d'un substantiu precedit d'un quantitatiu, (molt, poc, prou)

Eixemple: Crec que no nha posat prou

Es pot usar en lloc d'un substantiu precedit d'un indefinit, (uns, alguns, cert)

Eixemple: Sempre conta certa histria, pero en sap unes atres

Este pronom apareix com auxiliar en verps de moviment, quan sn usats de manera reflexiva.

Eixemple: Yo me nanir

Tamb pot reemplaar al complement de la preposici, de.

Eixemple: Yo vullc ms da > Yo en vullc ms

Nota: Si el modificador s un artcul, (el, la, lo, les, los, els), un possessiu, (el meu, mon, sa,), un demostratiu, (este, eixe, aquella) o un indefinit precedit d'un artcul, (lo mateix, latre), se substituir per un artcul, (el, la, lo, els, los, las), segons procedixca en la frase.

Eixemples: Ell ven el llibre; Ell ven este llibre; Ell ven el seu llibre; Ell ven latre llibre > Ell lo ven

Hi.- Pronom adverbial que substitux a circumstancials de lloc. Invariable. Quan va davant de verp va lliure i quan va darrere s'unix ad este en un gui. Es pot usar de forma individual o en combinacions pronominals. Acompanya al verp haver, pero en estos casos el verp haver no deu de concordar en el restant de la frase.

Eixemples: Hi ha cases per llogar > Correcte Hi han cases per llogar > Incorrecte. Hi havia molts gossos > Correcte Hi havien molts gossos > Incorrecte

Acompanya tamb a uns atres verps com, vore, trobar, tornar en forma reflexiva.

Eixemple: Encn la llum que no mhi veig

Substitux a circumstancials de lloc i a complements introduts per qualsevol atra preposici que no siga,de.

Eixemple: Anaven pel camp i tu no hi estaves

Forma dels pronoms dbils segons la seua posici

Plena.- Darrere del verp arrematat en consonant o diftonc, unint-se ad este per un gui.

Eixemple: Comprar-vos Doneu-me

Reduda.- Quan el verp s'arremata en vocal, s'apostrofa, excepte quan els pronoms son invariables.

Eixemples: Vendre-li > Vendrel Mira-les > Mira-les Compra-ho > Compra-ho

Reforada o Invertida.- Davant del verp quan este comena per consonant. Sempre va lliure.

Eixemple: Plena > Ya te veig Reforada > Ya et veig

Elidida.- S'usa esta forma quan el verp comena per vocal o haig.

Eixemple: Si no te hagueres deixat a. > Si no thagueres deixat a

Quan els pronoms sn invariables, no es poden elidir.

Eixemple: Ho entraren tot

 

 

 

Darrere del verp

Davant del verp

 

 

Acabat en
Consonant

Acabat en Vocal

Comenat en Consonant

Comenat en Vocal

Singular

1 Persona

-me

m

em / me

m

Singular

2 Persona

-te

t

et / te

t

Singular

3 Persona

 

Mascul

-lo / -ne / -ho / -li / -hi

l / n /-ho / -li / -hi

el / en / ne / ho / li / hi

l / n / ho / li / hi

Femen

-la / ne / -ho / -li

-la / n / -ho / -li

la / en / ho / li

l / n / ho / li

Plural

1 Persona

-nos

ns

ens / nos / mos

nos

Plural

2 Persona

-vos

-vos

vos

vos

Plural

3 Persona

 

Mascul

-los / ne / -ho

ls / n / -ho

els / en / ne / ho

els / n / ho

Femen

-les / ne / -ho

-les / n / -ho

les / en / ne / ho

els / n / ho

 

Fins ac la forma i us dels pronoms, pero quan a soles u acompanya al verp.

 

Un verp i dos pronoms. (Binries)

S'elida el segon pronom sempre que es puga, o siga, sempre que el segon no siga, hi, ho, li, en eixe cas s'apostrofara el primer.

Eixemples: Emporta + te + el > Emporta-tel Escriu + me + hi > Escrium-hi

Davant del verp van apostrofats, elidits o lliures, pero mai units per un gui.

Eixemples: Vos ho diu. Li noferix

Si el verp comena per vocal o haig, el pronom s'apostrofa en el verp, no en l'atre pronom.

Eixemple: Li + lo + omplia > Li lomplia

Darrere del verp, les combinacions sempre van unides per un gui.

Eixemples: Aclarix + nos + les > Aclarix-nos-les. Ompli + te + el > Ompli-tel

Un verp i tres pronoms. (Ternries)

Si van davant del verp, el primer pronom va lliure i en forma plena, els atres dos seguixen les normes de les combinacions binries.

Eixemple: Mon pare me + ne + hi conta > Mon pare me nhi conta

Si van darrere del verp, el primer pronom va en forma plena, unit al verp per un gui, els atres dos pronoms seguixen les regles de les combinacions binries.

Eixemple: Emporta + te + en + hi > Emporta-te nhi

Un verp i quatre pronoms. (Quaternries)

Esta possibilitat s sumament rara i poques vegades es dona en la llengua parlada normalment.

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 

Usuaris en llnea

  Amunt