Diccionari Enciclopdic Valenci
     
Diccionari Enciclopdic Valenci
 
Tornar a la Gramtica
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'ndex
 
 
 
 
Gramtica Te trobes en la pgina 1      2      3      4
 

Gnero

s lo que distinguix el sexe de les persones o coses.

Eixemple: Cos > Mascul Cosina > Femen

Creaci del femen

Per a la creaci del femen es prenen com a base les paraules en mascul.

 

Mascul arrematat en vocal

Regla general

El femen es realisa en les lletres, a i e, encara que la paraula en mascul s'arremate en, e.

Eixemple: Ample > Ampla

Regles especials

Mascul arrematat en vocal tnica. El femen es forma afegint el sufix, -na.

Eixemple: Ve > Vena

Excepte els monoslaps, cru i nu, que formen el seu femen aixina, crua i nua.

Mascul arrematat en e i o tones. Canvien dites, e o o, per una a.

Eixemples: Alumne > Alumna. Esquerro > Esquerra

Mascul arrematat en i i u tones. El femen es forma afegint una, a.

Eixemple: Operari > Operria

Excepte, el femen, regina. u des dos femenins de, rei.

Paraules arrematades en, -cu. El femen es forma canviant la terminaci, -cu, per "-qua.

Mascul arrematat en els diftoncs, -au, -iu, -ou. El femen es forma canviant la u per la slaba, va.

Eixemples: Esclau > Esclava. Nou > Nova Repressiu > Repressiva

El diminutiu, -iu. Fa el seu femen afegint la lletra, a.

Eixemple: Chiquiu > Chiquiua

Excepci, la paraula, "suau", que en femen s'escriu igual.

Mascul arrematat en el diftonc, -eu. Unes vegades es fa canviant la, u, per una, a, i unes atres vegades s'afig eixa, a al final.

Eixemples: Europeu > Europea Meu > Meua

Hi ha paraules que no canvien de gnero, i a soles s'identifica este pel context o l'artcul que duga davant.

Masculins arrematats en el diftonc, -ai. El femen es forma substituint la, i per la paraula, -ya.

Eixemple: Lacai > Lacaya

 

Mascul arrematat en consonant

Regla general

Se l'afig una, a al final de la paraula.

Eixemple: Blanc > Blanca

 

Regles especials

Mascul arrematat en, -p, -t, -c, -f. En molts casos canvien dites consonants per les consonants, -b, -d, -g, -v, i ad estes se les afig la lletra, a.

Eixemples: Llop > Lloba Amic > Amiga Vert > Verda Serf > Serva

Excepci, "Llest", que fa el seu femen com, "Llesta".

Les paraules arrematades en, -as, canvien dit sufix per, -ssa.

Eixemple: Las > Lassa

Els participis, i molts adjectius i noms arrematats en, -es. Fan el seu femen a soles afegint una, a.

Eixemples: Ests > Estesa Esps > Espessa Profs > Professa

Paraules arrematades en, -is. Unes formen el seu  femen a soles afegint la lletra, a, unes atres canvien dit sufix per, -issa.

Eixemple: Oms > Omissa

Paraules arrematades en, -os. Fan el seu femen afegint a soles una, a.

Eixemple: Precis > Preciosa

Excepcions. Gros > Grossa Tals > Talossa  - Ros > Rossa

Masculins arrematats en, -us. Es formen afegint una, a.

Eixemple: Difs > Difusa

Els gentilicis que s'arrematen en, -s. Se'ls afig una, a.

Excepcions: Rus > Russa Sus > Sussa

Les paraules que indiquen crrecs, ttuls o professions. fan el seu femen en la terminaci, -esa. En alguns casos s'ha que canviar la, c per la, qu o la, t per la, d.

Eixemple: Duc > Duquesa Abat > Abadesa Alcalde > Alcaldesa

Masculins arrematats en, -ig. Es canvia dit sufix per este atre, -ja.

Eixemple: Roig > Roja

Masculins arrematats en, -lec, (tona). El femen es forma canviant el sufix, -lec, per, -loga.

Eixemple: Anlec > Anloga

Masculins arrematats en, -tor, -dor. Quan indiquen crrec o professi. En alguns casos a soles afigen una, a al final, i en alguns casos concrets canvien els sufixs, -tor o -dor, per  -triu.

Eixemple: Rector > Rectora Emperador > Emperadora Actor > Actora > Actriu

Hem de tindre en conte que moltes vegades existixen les dos possibilitats d'efectuar el femen, afegint la -a, o afegint, -triu, pero tamb hem de tindre en conte que la majoria de les vegades el seu significat varia.

Eixemple: Motor > Motora > Embarcaci chicoteta proveda de motor. (NO es el femen de, motor) > Motriu > Femen de motor, La fora motriu

Hi ha paraules que canvien el seu radical per a formar el femen.

Eixemple: Pare > Mare

Hi ha paraules que sn iguals per al mascul i per al femen, el seu gnero s'identifica pel context de la frase, i sobre tot per l'artcul que du davant.

Noms d'animals. Els noms d'animals solen ser invariables per al mascul i femen.

Eixemple: Una ballena mascle > Una ballena femella

Hi ha paraules que el mascul i el femen de les mateixes, volen dir coses distintes.

Eixemple: El fi. (Propsit) - La fi (Acabament)

Hi ha paraules que el seu femen canvia de tamany.

Eixemple: Barco, s ms gran que Barca

Substantius arrematats en, -or que provenen d'adjectius qualificatius.

Eixemple: Vert > Verdor (La verdor)

Excepcions. Amor, Sabor, Honor, Dolor, que sn masculins.

Adjectius que expressen sensacions. Molts d'estos adjectius fan el seu femen afegint el sufix, -ea.

Eixemple: Trist > Tristea

Mascul extret del femen

La regla general s que el femen es fa a partir del mascul, pero en el cas que nos ocupa, el mascul es realisa a partir del femen, afegint el sufix, -ot.

Eixemple: Nina > Ninot Cullera > Cullerot

Substncies abstractes arrematades en, -or, que normalment solen ser femenines.

Eixemple: La calor - > El calor

 

Plural - Nmero

El plural indica que la cantitat o nmero a tindre en conte d'alguna cosa en concret, s ms d'u.

Hem de tindre en conte que totes les paraules arrematades en, -s, o, -es, no sn plurals.

Eixemple: Anlisis, (No es plural, L'anlisis)

Concordana. A vol dir que tant el substantiu con l'adjectiu i l'artcul en el verp tenen que coincidir en gnero i nmero.

Eixemple: Joan som ravachola quan mengeu. No es correcte. Deuria ser, Joan s ravachol quan menja

Plural Mascul

Regla General

S'afig una, -s al final de la paraula en singular.

Eixemple: Llaurador > Llauradors

No admeten plural

Els noms propis.

Eixemple: Joan

Certs noms comuns de matria o massa.

Eixemple: Tabac

Adjectius abstractes no quantitatius.

Eixemple: Vellea

Alguns noms de cincies, tcniques, doctrines

Eixemple: Catolicisme

Noms de malalties, plages,

Eixemple: Artrosis

 

Classes de plural

Hi ha algunes classes de plural molt puntuals i especfics que s'escapen a l'objectiu d'esta redacci de la gramtica valenciana. Anem a citar u dels ms significatius. Paraules que el seu plural significa una cosa distinta al singular.

Eixemple: La medicina > Cincia, medicaments Les Medicines > A soles els medicaments

Paraules arrematades en vocal tnica. Fan el seu plural afegint el sufix, -ns. La, n, tamb sol aparixer en els seus derivats.

Eixemple: Singular > Pa Plural > Pans Derivada > Panera

Excepcions: Els noms de les lletres.

Eixemple: Be > Bes

Les notes musicals.

Eixemple: La > Las

Les paraules, Pur, T, Fe, Perqu, Tat, Bamb, Gris, Merc, Frenes, Clich, Hur, Nu i Cru, que lo fan afegint una sola, s.

Tamb com excepci, hi ha un grup de paraules arrematades en -e tona que tamb fan el seu plural afegint el sufix, -ns, estes sn; Argue, Ase, Cofre, Cove, Home, Image, Jove, Marge, Orde; Orfe, Orgue, Rave, Tave, Terme, Verge.

Paraules acabades en, -a tona. El seu plural es forma canviant la, -a final pel sufix, -es.

Eixemple: Caixa > Caixes

Casos especials segons siga la consonant que precedixca a la -a

-ca, plural, -ques.

Eixemple: Traca > Traques

-a, plural, -ces.

Eixemple: Traa > Traces

-ga, plural, -gues.

Eixemple: Mnega > Mnegues

-ja, plural, ges.

Eixemple: Pluja > Pluges

-qua, plural, -qes.

-ga, plural, -ges.

Eixemple: Ambigua > Ambiges

Paraules arrematades en vocal tona que no siga, -a. S'aplica la norma general i se les afig una, -s.

Eixemple: Ingenu > Ingenus

Paraules arrematades en, -ix. Fan el seu plural afegint el sufix, -os.

Eixemple: Peix > Peixos

Algunes atres paraules arrematades en, -x, tamb sequixen esta regla; Complex, Fix, Prolix, Anex, Crucifix, Lax, Ortodox, Heterodox, Prefix, Sufix, Infix, Perplex, Reflex.

Paraules arrematades en, -ig, -g. Formen el seu plural substituint estes terminacions per la terminaci, -jos, i a soles es forma el plural afegint una, -s ad eixes terminacions en casos lliteraris.

Eixemple: Garaig > Garajos

Nota: Mai no s'escriur, Garaijos.

Excepcions. Despaig, Gavaig, Cartuig, Caig, que formen el seu plural canviant el dgraf, ig, per la slaba chos.

Paraules arrematades en, -. Fan el seu plural afegint el sufix, -os al  singular.

Eixemple. Feli > Felios

Tamb seguixen esta regla els sufixos aumentatius arrematats en, -a, els despectius arrematats en, -u i els que indiquen matria o tendncia arrematats en, -i.

Eixemples: Bona > Bonaos Malaltu > Malaltuos Pasti > Pastios

Excepcions. Cal, i, Fal, que fan el seu plural aixina, Cals i Fals.

Nota. La paraula Roman, es una excepci d'entre les excepcions, puix t dos plurals, pero cadasc indica una cosa.

Romances, referint-se a les llenges romances, i Romanos, referint-se a contar una histria.

Paraules arrematades en els grups consonntics, -sc, -sp, -st, i -x. S'aplica la norma general.

Paraules arrematades en, -s. Se les pot afegir el sufix, -os, o  -ssos , a dependr de les normes d'ortografia. Repasar l'ortografia valenciana, apartat, Regles ortogrfiques de la, s i, ss.

Excepcions: Algeps i (la) Pols, que sn invariables i el seu nmero es dedux del context del text o de l'artcul que les precedixen.

Paraules arrematades en, -as,

Eixemples.: Nas > Nassos Cas > Casos

Paraules arrematades en, -es,

Eixemples: Decs > Decesos

Esta regla tamb la seguixen els participis, (Proms Promesos) i els gentilicis, (Andals Andalusos), excepte Rus i Sus que fan el seu plural com a Russos i Sussos. I les paraules que indiquen crrec, dignitat, ttul... (Marqus Marquesos)

Paraules arrematades en, -is.

Eixemples: Ans > Anisos Avs > Avisos

Paraules arrematades en, -os".

Eixemples: Arrs > Arrossos Esps > Esposos

A ms seguixen esta regla els adjectius arrematats en, -os que deriven de substantiu o d'uns atres adjectius.

Eixemple: Vert > Verds > Verdosos

Paraules arrematades en, -us.

Eixemples: Trams > Tramussos Abs > Abusos

 

Paraules invariables

Els Dies de la semana, excepte, Dissabte i Dumenge, que fan el seu plural com, Dissabtes i Dumenges.

Les arrematades en vocal tona ms, s.

Eixemple: LOasis > Els Oasis

Les arrematades en vocal tnica ms, s.

Eixemple: El Pus > Els Pus

Algunes paraules invariables quan es substantiven, admeten el plural en l'artcul.

Eixemple: El S > Els S

 

Paraules sense singular

Hi ha algunes paraules que a soles tenen forma plural, com, Alicates, Graelles, Paraiges, Npcies, Esponsals

 

Plural Femen

Regla General

Es construx sobre el femen singular, i es forma substituint la, a final pel sufix, -es.

Eixemple: Culta > Cultes

Regles especials

Plurals iguals per a mascul o femen. Hi ha paraules que s'escriuen igual en femen que en mascul, i en el plural ocorre lo mateix, tamb hi ha paraules que s'escriuen igual en plural mascul i femen, es reconeix el seu gnero pel context de la frase o l'artcul que porten davant.

Eixemple: Greu, (singular, mascul femen) Deportistes (Plural, mascul Femen)

Hi ha paraules que en lloc de canviar la, a pel sufix, -es, a soles afigen una, -s. La majoria d'estes paraules solen ser femenines ya en el seu radical.

Eixemple: Mare > Mares

Unes atres paraules formen el seu femen afegint el sufix, -ns.

Eixemple: Fi > fins Verge > Vrgens

Paraules arrematades en, -ca. Formen el seu plural canviant eixe sufix pel sufix, -ques.

Eixemple: Blanca > Blanques

Paraules arrematades en, -ga. Formen el seu plural canviant eixe sufix pel sufix, -gues.

Eixemple: Amiga > Amigues

Paraules arrematades en, -ja. Formen el seu plural canviant eixe sufix pel sufix, -ges.

Eixemple: Roja > Roges

Paraules arrematades en, -a. Formen el seu plural canviant eixe, sufix, pel sufix, -ces.

Eixemple: Grandaa > Grandaces

Els Adjectius

Sn les paraules que d'una manera o d'una atra modifiquen al substantiu.

 

Grau positiu

s en lo que l'adjectiu es presenta sense ninguna modificaci, expressant una qualitat, sense ms.

Eixemple: El chiquet est fret

Grau Comparatiu

s el que establix una comparana entre dos trmens. Es pot expressar de dos formes distintes

1.- Estructura sintctica.

Quan es posa una paraula davant i una atra darrere de l'adjectiu. Poden ser de,

Inferioritat. Es realisa aixina; menys / manco que.

Eixemple: Esta casa s menys gran que aquella

Igualtat. Es construx aixina; tan / no tan que.

Eixemple: Eixe chic no s tan menjador com yo

Superlatiu. Es fa aixina.; ms que.

Eixemple: Les meues sabates sn ms boniques que les teues

2.- Procediments Lxics.

Sn un grup d'adjectius que poden substituir a una estructura sintctica.

Ms bo = Millor > Ms bo que = Millor que.
                Ms ron = Pijor > Ms ron que = Pijor que.
                Ms gran = Major > Ms gran que > Major que.
                Ms chicotet  = Menor > Ms chicotet que > Menor que.

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 

Usuaris en llnea

  Amunt