|
L'Aspecte
És la qualitat de poder modificar la classe d'acció que
comporta el seu significat. Aspecte Perfecte Els que indiquen que l'acció ha
acabat en el moment en que es parla. Eixemple. He dinat
Aspecte Imperfecte Els que indiquen l'acció com si
encara
estiguera ocorrent o desenrollant-se. Eixemple: Dinava
La Veu Indica si el subjecte
és qui realisa l'acció, (Veu Activa) Eixemple: Ell llig un llibre O si pel contrari
és qui rep l'acció, (Veu Passiva) Eixemple: Un llibre es llegit per ell Per a passar una oració d'activa a passiva, s'ha de conéixer
cóm es flexiona el verp ser.
Formes no Personals
L'Infinitiu 1º grup, (-ar)
Eixemple: guanyar 2º grup, (-er 'àton')
Eixemple: créixer (-er 'tònic')
Eixemple: voler (-re)
Eixemple: perdre (-r)
Eixemple: dur, dir 3º grup, (-ir)
Eixemple: dormir L'infinitiu pot ser simple, "cavalcar", o compost,
"haver cavalcat". La forma composta de l'infinitiu es fa en l'infinitu
del verp, haver, i el participi del verp que nos interesse. També poden portar pronoms enclítics. Eixemple:
vindre-se'n Si l'infinitiu
és compost,
el pronom va darrere del
verp haver. Eixemple: Haver-ne fet
El Participi La seua forma concorda en
el substantiu al que es referix. Eixemple: Fet vist; Fets vists El seu temps compost
es forma en el verp "haver". Eixemple: Hem caminat Els sufixos regulars són els que s'afigen al radical del
verp. 1º grup masculí singular, es posa
el sufix, -at
femení singular, es posa el sufix, -ada
masculí plural, es posa el sufix, -ats
femení plural, es posa el sufix, -ades 2º grup masculí singular,
es posa el sufix, -ut
femení singular, es posa el sufix, -uda
masculí plural, es posa el sufix, -uts
femení plural, es posa el sufix, -udes 3º grup masculí
singular,
es posa el sufix, -it
femení singular, es posa el sufix, -ida
masculí plural, es posa el sufix, -its
femení plural, es posa el sufix, -ides
Irregularitats
en els participis del segon grup El segon grup
té uns participis irregulars i unes
modificacions en les consonants del radical. Eixemples: prometre > promés - promesa - promesos - promeses
tòrcer > tort - torta - torts - tortes Els participis del segon grup en radical arrematat en,
"d, ny, l, l+d, n+d, rr, u, x" formen un grup velarisat igual a la primera
persona del singular del present d'indicatiu. Transformen la, "c", en,
"g", i afigen la terminació del participi, "-ut". Eixemple: Valdre
> val-c
> valgut - valguda - valguts - valgudes Els verps arrematats en, "-endre", formen el seu participi aixina,
"-es / -esa / -esos / -eses". Eixemple: atendre
> atés - atesa - atesos -
ateses Excepcions: cerndre i vendre. Els verps arrematats en, "-indre", tindre
> tengut - tenguda - tenguts - tengudes vindre > vengut - venguda - venguts - vengudes Els verps arrematats en, "-ondre", formen el seu participi aixina,
"-ost / -osta / -osts / - ostes". Eixemple: pondre
> post - posta - posts - postes Excepcions: fondre > fos - fosa - fosos - foses; i,
tondre > tos
- tosa - tosos - toses Els verps arrematats en, "-anyer", formen el seu participi aixina,
"-(g)ut / -(g)uda / -(g)uts / -(g)udes". Eixemple: plànyer
> planygut -
planyguda - planyguts - planygudes Els verps arrematats en, "-enyer", formen el seu
particip aixina, " -et /
-eta / -ets / -etes". Eixemple: estrényer
> estret - estreta - estrets - estretes Excepcions: fényer
> fenygut - fenyguda - fenyguts - fenygudes. Els verps arrematats en, "-oldre" formen el seu participi aixina, "-olt / -olta
/ -olts / -oltes". Eixemple: absoldre > absolt - absolta - absolts -
absoltes Excepcions: soldre, oldre i doldre
que ho fan aixina, "-gut / -guda
/ -guts / -gudes" Els verps arrematats en vocal seguixen la regla general del segon
grup. Eixemple: caure > caigut - caiguda - caiguts - caigudes Excepcions:
cloure, que ho fa aixina; clòs - closa - closos - closes
coure,
que ho fa aixina; cuit - cuita - cuits - cuites
dir,
que ho fa aixina; dit - dita - dits - dites
dur,
que ho fa aixina; dut - duta - duts - dutes
escriure,
que ho fa aixina; escrit - escrita - escrits - escrites
fer,
que ho fa aixina; fet - feta - fets - fetes
riure,
que ho fa aixina; rist - rista - rists - ristes
traure,
que ho fa aixina; tret - treta - trets - tretes
viure,
que ho fa aixina; vixcut - vixcuda -
vixcuts - vixcudes
vore,
que ho fa aixina; vist - vista - vists -vistes
Irregularitats
en els participis del tercer grup Alguns tenen una forma regular i una atra irregular. Eixemples: Imprimir
forma regular; imprimit - imprimida - imprimits - imprimides
forma irregular; imprés - impresa - impresos - impreses oferir forma
regular; oferit - oferida - oferits - oferides
forma irregular; ofert - oferta - oferts - ofertes
També hi ha alguns pocs verps que tenen un
únic
participi irregular cobrir; cobert - coberta - coberts - cobertes
morir; mort - morta - morts - mortes
obrir; obert - oberta - oberts - obertes
El Gerundi Les terminacions del gerundi s'afigen al radical del
verp. 1º Grup. Sufix del gerundi, -ant Eixemple: jugant 2º
Grup. Sufix del gerundi, -ent Eixemple: cabent 3º
Grup. Sufix del gerundi, -int Eixemple: sentint Els verps del segon grup per influència de la velarisació, han format uns gerundis analògics en el radial de la
primea persona del singular del present d'indicatiu i que coexistixen en
els regulars, i aixina fan, |
