Diccionari Enciclopèdic Valencià
     
Diccionari Enciclopèdic Valencià
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'Índex
 
 
 
 
Flexió Verbal 1      Te trobes en la pàgina 5  
 

El Número

Singular

Yo - Tu - Ell / Ella.

Per a referir-se a u.

Plural

Nosatres / Mosatros - Vosatres / Vosatros - Ells / Elles.

Per a referir-se a més d'u.

 

La Persona

Servix per a identificar que o quí està realisant l'acció.

Eixemple. Yo; primera persona singular; Vosatros; segona persona del plural

 

El Modo

Expressa l'actitut de qui realisa l'acció.

 

Indicatiu

S'expon una acció o es parla de forma objectiva.

Subjuntiu

Quan es presenta l'acció com a provable. Es el modo de la irrealitat.

Imperatiu

Quan es presenta l'acció de manera impositiva. L'imperatiu a soles té les formes.

3ª Persona del singular del present d'indicatiu.
                3ª Persona del singular del present de subjuntiu
                1ª Persona del plural del present de subjuntiu.
                2ª Persona del plural del present de subjuntiu.
                3ª Persona del plural del present de subjuntiu

Les formes de cortesia es formen de la tercera persona del present de subjuntiu.

 

El Temps

Situa l'acció verbal dins d'un espai temporal.

Eixemple:

Mirar, és el, Present
                Mirí, és el, Passat
                Mirara, és el, Imperfecte
                Miraré, és el, Futur

Hi ha temps simples i composts

Els temps composts es formen en les flexions verbals del verp haver més el participi del verp que es vullga flexionar.

Eixemple: T'hem oït

Els temps simples és la pròpia flexió del verp.

El Perfecte Perifràstic

Se forma en l'infinitiu del verp que volem flexionar, precedida per les següents formes. Es pot usar en lloc del perfecte simple.

 
   Perfecte Simple    Perfecte Perifrasic
   - yo vaig beure    - nos / mos van / varem beure
   - tu vas beure    - vos vau / vareu beure
   -ell / ella va beure    - Ells / Elles van / varen beure

 

L'Aspecte

És la qualitat de poder modificar la classe d'acció que comporta el seu significat.

Aspecte Perfecte

Els que indiquen que l'acció ha acabat en el moment en que es parla.

Eixemple. He dinat

Aspecte Imperfecte

Els que indiquen l'acció com si encara estiguera ocorrent o desenrollant-se.

Eixemple: Dinava

La Veu

Indica si el subjecte és qui realisa l'acció, (Veu Activa)

Eixemple: Ell llig un llibre

O si pel contrari és qui rep l'acció, (Veu Passiva)

Eixemple: Un llibre es llegit per ell

Per a passar una oració d'activa a passiva, s'ha de conéixer cóm es flexiona el verp ser.

 

Formes no Personals

L'Infinitiu

1º grup, (-ar)

Eixemple: guanyar

2º grup, (-er 'àton')

Eixemple: créixer

(-er 'tònic')

Eixemple: voler

(-re)

Eixemple: perdre

(-r)

Eixemple: dur, dir

3º grup, (-ir)

Eixemple: dormir

L'infinitiu  pot ser simple, "cavalcar", o compost, "haver cavalcat". La forma composta de l'infinitiu es fa en l'infinitu del verp, haver, i el participi del verp que nos interesse.

També poden portar pronoms enctics.

Eixemple: vindre-se'n

Si l'infinitiu és compost, el pronom va darrere del verp haver.

Eixemple:  Haver-ne fet

El Participi

La seua forma concorda en el substantiu al que es referix.

Eixemple: Fet vist; Fets vists

El seu temps compost es forma en el verp "haver".

Eixemple: Hem caminat

Els sufixos regulars són els que s'afigen al radical del verp.

1º grup

masculí singular, es posa el sufix, -at
                femení singular, es posa el sufix, -ada
                masculí plural, es posa el sufix, -ats
                femení plural, es posa el sufix, -ades

2º grup

masculí singular, es posa el sufix, -ut
                femení singular, es posa el sufix, -uda
                masculí plural, es posa el sufix, -uts
                femení plural, es posa el sufix, -udes

3º grup

masculí singular, es posa el sufix, -it
                femení singular, es posa el sufix, -ida
                masculí plural, es posa el sufix, -its
                femení plural, es posa el sufix, -ides

Irregularitats en els participis del segon grup

El segon grup té uns participis irregulars i unes modificacions en les consonants del radical.

Eixemples:

prometre > promés - promesa - promesos - promeses
                tòrcer > tort - torta - torts - tortes

Els participis del segon grup en radical arrematat en, "d, ny, l, l+d, n+d, rr, u, x" formen un grup velarisat igual a la primera persona del singular del present d'indicatiu. Transformen la, "c", en, "g", i afigen la terminació del participi, "-ut".

Eixemple: Valdre > val-c > valgut - valguda - valguts - valgudes

Els verps arrematats en, "-endre", formen el seu participi aixina, "-es / -esa / -esos / -eses".

Eixemple: atendre > atés - atesa - atesos - ateses

Excepcions: cerndre i vendre.

Els verps arrematats en, "-indre",

tindre > tengut - tenguda - tenguts - tengudes

vindre > vengut - venguda - venguts - vengudes

Els verps arrematats en, "-ondre", formen el seu participi aixina, "-ost / -osta / -osts / - ostes".

Eixemple: pondre > post - posta - posts - postes

Excepcions: fondre > fos - fosa - fosos - foses; i, tondre > tos - tosa - tosos - toses

Els verps arrematats en, "-anyer", formen el seu participi aixina, "-(g)ut / -(g)uda / -(g)uts / -(g)udes".

Eixemple: plànyer > planygut - planyguda - planyguts - planygudes

Els verps arrematats en, "-enyer", formen el seu particip aixina, " -et / -eta / -ets / -etes".

Eixemple: estrényer > estret - estreta - estrets - estretes

Excepcions: fényer > fenygut - fenyguda - fenyguts - fenygudes.

Els verps arrematats en, "-oldre" formen el seu participi aixina, "-olt / -olta / -olts / -oltes".

Eixemple: absoldre > absolt - absolta - absolts - absoltes

Excepcions: soldre, oldre i doldre que ho fan aixina, "-gut / -guda / -guts / -gudes"

Els verps arrematats en vocal seguixen la regla general del segon grup.

Eixemple: caure > caigut - caiguda - caiguts - caigudes

Excepcions:

cloure, que ho fa aixina; clòs - closa - closos - closes
                coure, que ho fa aixina; cuit - cuita - cuits - cuites
                dir, que ho fa aixina; dit - dita - dits - dites
                dur, que ho fa aixina; dut - duta - duts - dutes
                escriure, que ho fa aixina; escrit - escrita - escrits - escrites
                fer, que ho fa aixina; fet - feta - fets - fetes
                riure, que ho fa aixina; rist - rista - rists - ristes
                traure, que ho fa aixina; tret - treta - trets - tretes
                viure, que ho fa aixina; vixcut - vixcuda - vixcuts - vixcudes
                vore, que ho fa aixina; vist - vista - vists -vistes

 

Irregularitats en els participis del tercer grup

Alguns tenen una forma regular  i una atra irregular.

Eixemples:

Imprimir

forma regular; imprimit - imprimida - imprimits - imprimides
                forma irregular; imprés - impresa - impresos - impreses

oferir

forma regular; oferit - oferida - oferits - oferides
                forma irregular; ofert - oferta - oferts - ofertes

També hi ha alguns pocs verps que tenen un únic participi irregular

cobrir; cobert - coberta - coberts - cobertes
                morir; mort - morta - morts - mortes
                obrir; obert - oberta - oberts - obertes

 

El Gerundi

Les terminacions del gerundi s'afigen al radical del verp.

1º Grup. Sufix del gerundi, -ant

Eixemple: jugant

2º Grup. Sufix del gerundi, -ent

Eixemple: cabent

3º Grup. Sufix del gerundi, -int

Eixemple: sentint

Els verps del segon grup per influència de la velarisació, han format uns gerundis analògics en el radial de la primea persona del singular del present d'indicatiu i que coexistixen en els regulars, i aixina fan,

 
Verp Gerundi velarisat Gerundi NO velarisat
córrer corregent corrent
valdre valgent valent
oldre olgent olent
 

Pero la norma es la forma no velarisada.

Eixemple: corrent - valent - olent

Els verps que el seu radical s'arremata en "u", perguen eixa, "u" i afigen la terminació del gerundi.

Eixemple: plaure > plaent

Els verps, vindre, tindre i viure, i els seus composts, fan el gerundi en la terminació, "-int".

Eixemples: escriure > escrivint; vindre > venint; tindre > tenint; viure > vivint

Hi ha gerundis simples, (pujant) i composts, (havent pujat). Com és norma, les formes compostes es formen en el gerundi del verp, haver, i el participi del verp a flexionar.

 

Les Perífrasis Verbals

Perífrasis de l'Infinitiu

Encaren l'oració cap al futur, si esta acció es veu des del temps del verp auxiliar i no des del moment en que el subjecte parla.

Eixemple: Anava a escriure

Encara que l'infinitiu siga el mateix, el temps total de la frase variara segons ho faça el verp auxiliar.

Eixemple:

Anava a escriure > Passat
                Acaba d'escriure > Present
                Hauré d'escriure > Futur

Perífrasis del Participi

La combinació de l'auxiliar i el participi expressa la combinació acabada respecte a un moment passat, present o futur, o siga, tenen un valor perfectiu.

Eixemple: Estava cansada de tant que havia estudiat. (Ella)

 

Perífrasis del Gerundi

Quan l'acció la volem expressar en el moment de duració, be en present, passat o futur.

Eixemple: Està jugant molt malament (ara)

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 
 

Usuaris en llínea

  Amunt