Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
     
Diccionari EnciclopŔdic ValenciÓ
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'═ndex
 
 
 
 
Flexiˇ Verbal 1      Te trobes en la pÓgina 5  
 

El N˙mero

Singular

Yo - Tu - Ell / Ella.

Per a referir-se a u.

Plural

Nosatres / Mosatros - Vosatres / Vosatros - Ells / Elles.

Per a referir-se a mÚs d'u.

 

La Persona

Servix per a identificar que o quÝ estÓ realisant l'acciˇ.

Eixemple. Yo; primera persona singular; Vosatros; segona persona del plural

 

El Modo

Expressa l'actitut de qui realisa l'acciˇ.

 

Indicatiu

S'expon una acciˇ o es parla de forma objectiva.

Subjuntiu

Quan es presenta l'acciˇ com a provable. Es el modo de la irrealitat.

Imperatiu

Quan es presenta l'acciˇ de manera impositiva. L'imperatiu a soles tÚ les formes.

3¬ Persona del singular del present d'indicatiu.
                3¬ Persona del singular del present de subjuntiu
                1¬ Persona del plural del present de subjuntiu.
                2¬ Persona del plural del present de subjuntiu.
                3¬ Persona del plural del present de subjuntiu

Les formes de cortesia es formen de la tercera persona del present de subjuntiu.

 

El Temps

Situa l'acciˇ verbal dins d'un espai temporal.

Eixemple:

Mirar, Ús el, Present
                MirÝ, Ús el, Passat
                Mirara, Ús el, Imperfecte
                MirarÚ, Ús el, Futur

Hi ha temps simples i composts

Els temps composts es formen en les flexions verbals del verp haver mÚs el participi del verp que es vullga flexionar.

Eixemple: T'hem o´t

Els temps simples Ús la pr˛pia flexiˇ del verp.

El Perfecte PerifrÓstic

Se forma en l'infinitiu del verp que volem flexionar, precedida per les segŘents formes. Es pot usar en lloc del perfecte simple.

 
   Perfecte Simple    Perfecte Perifrasic
   - yo vaig beure    - nos / mos van / varem beure
   - tu vas beure    - vos vau / vareu beure
   -ell / ella va beure    - Ells / Elles van / varen beure

 

L'Aspecte

s la qualitat de poder modificar la classe d'acciˇ que comporta el seu significat.

Aspecte Perfecte

Els que indiquen que l'acciˇ ha acabat en el moment en que es parla.

Eixemple. He dinat

Aspecte Imperfecte

Els que indiquen l'acciˇ com si encara estiguera ocorrent o desenrollant-se.

Eixemple: Dinava

La Veu

Indica si el subjecte Ús qui realisa l'acciˇ, (Veu Activa)

Eixemple: Ell llig un llibre

O si pel contrari Ús qui rep l'acciˇ, (Veu Passiva)

Eixemple: Un llibre es llegit per ell

Per a passar una oraciˇ d'activa a passiva, s'ha de conÚixer cˇm es flexiona el verp ser.

 

Formes no Personals

L'Infinitiu

1║ grup, (-ar)

Eixemple: guanyar

2║ grup, (-er 'Óton')

Eixemple: crÚixer

(-er 't˛nic')

Eixemple: voler

(-re)

Eixemple: perdre

(-r)

Eixemple: dur, dir

3║ grup, (-ir)

Eixemple: dormir

L'infinitiu  pot ser simple, "cavalcar", o compost, "haver cavalcat". La forma composta de l'infinitiu es fa en l'infinitu del verp, haver, i el participi del verp que nos interesse.

TambÚ poden portar pronoms enctics.

Eixemple: vindre-se'n

Si l'infinitiu Ús compost, el pronom va darrere del verp haver.

Eixemple:  Haver-ne fet

El Participi

La seua forma concorda en el substantiu al que es referix.

Eixemple: Fet vist; Fets vists

El seu temps compost es forma en el verp "haver".

Eixemple: Hem caminat

Els sufixos regulars sˇn els que s'afigen al radical del verp.

1║ grup

masculÝ singular, es posa el sufix, -at
                femenÝ singular, es posa el sufix, -ada
                masculÝ plural, es posa el sufix, -ats
                femenÝ plural, es posa el sufix, -ades

2║ grup

masculÝ singular, es posa el sufix, -ut
                femenÝ singular, es posa el sufix, -uda
                masculÝ plural, es posa el sufix, -uts
                femenÝ plural, es posa el sufix, -udes

3║ grup

masculÝ singular, es posa el sufix, -it
                femenÝ singular, es posa el sufix, -ida
                masculÝ plural, es posa el sufix, -its
                femenÝ plural, es posa el sufix, -ides

Irregularitats en els participis del segon grup

El segon grup tÚ uns participis irregulars i unes modificacions en les consonants del radical.

Eixemples:

prometre > promÚs - promesa - promesos - promeses
                t˛rcer > tort - torta - torts - tortes

Els participis del segon grup en radical arrematat en, "d, ny, l, l+d, n+d, rr, u, x" formen un grup velarisat igual a la primera persona del singular del present d'indicatiu. Transformen la, "c", en, "g", i afigen la terminaciˇ del participi, "-ut".

Eixemple: Valdre > val-c > valgut - valguda - valguts - valgudes

Els verps arrematats en, "-endre", formen el seu participi aixina, "-es / -esa / -esos / -eses".

Eixemple: atendre > atÚs - atesa - atesos - ateses

Excepcions: cerndre i vendre.

Els verps arrematats en, "-indre",

tindre > tengut - tenguda - tenguts - tengudes

vindre > vengut - venguda - venguts - vengudes

Els verps arrematats en, "-ondre", formen el seu participi aixina, "-ost / -osta / -osts / - ostes".

Eixemple: pondre > post - posta - posts - postes

Excepcions: fondre > fos - fosa - fosos - foses; i, tondre > tos - tosa - tosos - toses

Els verps arrematats en, "-anyer", formen el seu participi aixina, "-(g)ut / -(g)uda / -(g)uts / -(g)udes".

Eixemple: plÓnyer > planygut - planyguda - planyguts - planygudes

Els verps arrematats en, "-enyer", formen el seu particip aixina, " -et / -eta / -ets / -etes".

Eixemple: estrÚnyer > estret - estreta - estrets - estretes

Excepcions: fÚnyer > fenygut - fenyguda - fenyguts - fenygudes.

Els verps arrematats en, "-oldre" formen el seu participi aixina, "-olt / -olta / -olts / -oltes".

Eixemple: absoldre > absolt - absolta - absolts - absoltes

Excepcions: soldre, oldre i doldre que ho fan aixina, "-gut / -guda / -guts / -gudes"

Els verps arrematats en vocal seguixen la regla general del segon grup.

Eixemple: caure > caigut - caiguda - caiguts - caigudes

Excepcions:

cloure, que ho fa aixina; cl˛s - closa - closos - closes
                coure, que ho fa aixina; cuit - cuita - cuits - cuites
                dir, que ho fa aixina; dit - dita - dits - dites
                dur, que ho fa aixina; dut - duta - duts - dutes
                escriure, que ho fa aixina; escrit - escrita - escrits - escrites
                fer, que ho fa aixina; fet - feta - fets - fetes
                riure, que ho fa aixina; rist - rista - rists - ristes
                traure, que ho fa aixina; tret - treta - trets - tretes
                viure, que ho fa aixina; vixcut - vixcuda - vixcuts - vixcudes
                vore, que ho fa aixina; vist - vista - vists -vistes

 

Irregularitats en els participis del tercer grup

Alguns tenen una forma regular  i una atra irregular.

Eixemples:

Imprimir

forma regular; imprimit - imprimida - imprimits - imprimides
                forma irregular; imprÚs - impresa - impresos - impreses

oferir

forma regular; oferit - oferida - oferits - oferides
                forma irregular; ofert - oferta - oferts - ofertes

TambÚ hi ha alguns pocs verps que tenen un ˙nic participi irregular

cobrir; cobert - coberta - coberts - cobertes
                morir; mort - morta - morts - mortes
                obrir; obert - oberta - oberts - obertes

 

El Gerundi

Les terminacions del gerundi s'afigen al radical del verp.

1║ Grup. Sufix del gerundi, -ant

Eixemple: jugant

2║ Grup. Sufix del gerundi, -ent

Eixemple: cabent

3║ Grup. Sufix del gerundi, -int

Eixemple: sentint

Els verps del segon grup per influŔncia de la velarisaciˇ, han format uns gerundis anal˛gics en el radial de la primea persona del singular del present d'indicatiu i que coexistixen en els regulars, i aixina fan,

 
Verp Gerundi velarisat Gerundi NO velarisat
cˇrrer corregent corrent
valdre valgent valent
oldre olgent olent
 

Pero la norma es la forma no velarisada.

Eixemple: corrent - valent - olent

Els verps que el seu radical s'arremata en "u", perguen eixa, "u" i afigen la terminaciˇ del gerundi.

Eixemple: plaure > plaent

Els verps, vindre, tindre i viure, i els seus composts, fan el gerundi en la terminaciˇ, "-int".

Eixemples: escriure > escrivint; vindre > venint; tindre > tenint; viure > vivint

Hi ha gerundis simples, (pujant) i composts, (havent pujat). Com Ús norma, les formes compostes es formen en el gerundi del verp, haver, i el participi del verp a flexionar.

 

Les PerÝfrasis Verbals

PerÝfrasis de l'Infinitiu

Encaren l'oraciˇ cap al futur, si esta acciˇ es veu des del temps del verp auxiliar i no des del moment en que el subjecte parla.

Eixemple: Anava a escriure

Encara que l'infinitiu siga el mateix, el temps total de la frase variara segons ho faša el verp auxiliar.

Eixemple:

Anava a escriure > Passat
                Acaba d'escriure > Present
                HaurÚ d'escriure > Futur

PerÝfrasis del Participi

La combinaciˇ de l'auxiliar i el participi expressa la combinaciˇ acabada respecte a un moment passat, present o futur, o siga, tenen un valor perfectiu.

Eixemple: Estava cansada de tant que havia estudiat. (Ella)

 

PerÝfrasis del Gerundi

Quan l'acciˇ la volem expressar en el moment de duraciˇ, be en present, passat o futur.

Eixemple: EstÓ jugant molt malament (ara)

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 
 

Usuaris en llÝnea

  Amunt