Diccionari Enciclopdic Valenci
     
Diccionari Enciclopdic Valenci
 
Tornar a la Normativa
 
Tornar a l'ndex
 
 
 
 
Flexi Verbal Te trobes en la pgina 1      2  
 

Inici

El verp s la part de l'oraci que indica l'acci de la mateixa. Els verps sn paraules de significaci no ocasional.

 

Classificaci dels verps

Per la classe d'acci

Incoatius

Els que el seu significat implica que l'acci o estat expressat, comena o es desenrolla.

Eixemple: Comenar, Iniciar

Iteratius.

Expressen l'idea d'una acci  repetida, be per l'adici de sufixos com, "-ejar, -ar", o prefixos com a, "re-".

Eixemples: Quartejar, Repuntar

Perfectius

Sn els que per a que les seues idees s'expressen sanceres, l'acci ha d'acabar.

Eixemple: Eixir

Imperfectius.

L'acci indicada per estos verps s sancera encara que esta no haja acabat.

Eixemple: Crixer

Tenint en conte la significaci i atenint a un criteri sintctic

Transitius

Els que necessiten d'unes atres paraules per a completar el seu significat.

Eixemple: El mariner peixc peixos

Intransitius

Que tenen un significat complet i no necessiten de ms paraules per a completar la seua significaci.

Eixemple: Nosatres venim

Reflexius

Deuen dur un pronom de la mateixa persona i nmero que el verp.

Eixemple: Ell es pentina

Pronominals

Es conjuguen en els pronoms, "me, te, se, nos, vos".

Eixemples: Atrevir-se, Queixar-nos

El pronom s una part constitutiva del verp, puix sense ell la forma verbal no existiria.

Eixemple: Yo em queixe, (Correcte) - Yo queixe, (Incorrecte)

Recprocs

Es constituxen en el pronom, "se" i el verp est en tercera persona. El sentit del verp es recproc.

Eixemple: Joan i Ana es besen

Auxiliars

Sn els que han perdut total o parcialment el seu significat, al combinar-se en formes no personals, formant aixina les perfrasis verbals.

Eixemple: Pegar a fugir

En este cas, "Pegar", no significa donar un colp, sino iniciar l'acci de fugir.

El verp, "Haver", est totalment buit de significaci per servir per a formar els temps composts.

Eixemple: Havia ot

Tamb el verp ser s un verp auxiliar, puix s'utilisa per a formar la veu passiva.

Eixemple: Es ot

Modals

Sn verps que signifiquen, comportament, intenci, desig, voluntat.

Eixemple: Deure

Desprs d'ells solen anar un participi o gerundi.

Eixemple: T'ho tinc dit

Defectius

La seua flexi s incompleta. Els trobem en els perifrstics verbals que expressen obligatorietat, i en els impersonals de fenmens meteorolgics, caldre, plou, neva, trona, rellampega.

 

Morfologia

Generalitats

Les formes verbals consten d'un radical, que s el portador del significat i uns sufixos o terminacions per a la seua flexi, puix ells sn els que indiquen l'actitut del subjecte en el moment en el qual es situa l'acci verbal.

Eixemple: menjar > menj-ar; menj-ar

 

Conjugacions (Millor dit, Grups Verbals)

1 - ar > Vocal temtica la, "a"

2 - er (e tnica) - re (e atona) - r > Vocal temtica la, "e"

3 - ir > Vocal temtica la, "i"

 

Morfemes o sufixos verbals

 
  -ar -er / -re -ir
    Purs Velarisats Purs Velarisats
  cant-ar tem-er crr-er sent-ir part-ir
Indicatiu  
Present -e
-es
-a
-em
-eu
-en
-p
-ps
-p
-em
-eu
-en
-c / -ic
-s
-e / --
-em
-eu
-en
-c / --
-s / -es
--
-im
-iu
-en
-ixc
-ixes
-ix
-im
-iu
-ixen
Imperfecte -ava
-aves
-ava
-vem
-veu
-aven
-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
Perfecte -
-ares
-
-rem
-reu
-aren
-
-eres
-
-rem
-reu
-eren
-
-ires
-
-rem
-reu
-iren
Futur -
-as
-
-em
-eu
-an
-
-s
-
-em
-eu
-an
-
-s
-
-em
-eu
-an
Futur Hipottic -ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
Subjuntiu  
Present -e
-es
-e
-em
-eu
-en
-a
-es
-a
-am
-au
-en
-a
-es
-a
-am
-au
-en
-ixca
-ixques
-ixca
-im
-iu
-ixquen
Imperfecte -ara
-ares
-ara
-rem
-reu
-aren
-era
-eres
-era
-rem
-reu
-eren
ira
-ires
-ira
-rem
-reu
-iren 
-ira
-ires
-ira
-rem
-reu
-iren

 

Grups verbals

1 Grup

Els verps del primer grup, tenen tots una flexi molt regular, i prcticament tots es conjuguen segons les normes del quadro anterior.

 

2 Grup

Els verps del segon grup, poden ser purs o velarisats.

Els verps velarisats afigen una, "c" a la primera persona del singular.

El radical dels verps purs, acaben,

en, "b"

Eixemple: cabre

en "c"

Eixemple: vncer

en "m"

Eixemple: tmer

en "p"

Eixemple: rompre

en "t"

Eixemple: batre

Dins dels verps purs, atenint-nos a la formaci del futur i futur hipottic, es distinguixen els,

Verps irregulars

Sn els que perguen la, "e" de l'infinitiu i la canvien per la desinncia corresponent.

Eixemple: Cabre - "b" > cabria

Nota: Els verps "cabre" i "saber", tenen una forma especial de fer el present de subjuntiu.

cabre > cpia - cpies - cpia - capiam - capiau - cpien

saber > spia - spies - spia - sapiam - sapiau - spien

Verps regulars

Sn els que afigen a l'infinitiu les terminacions del futur i del futur hipottic.

Eixemples: Vncer - "c" > venceria

Nota: Els radicals de verps arrematats en, "c" i en, "m", poden tindre una terminaci regular en la segona persona del present d'indicatiu, (-s), o una terminaci eufnica, (-es).

Eixemples: Tmer - "m" > tem-s; Vncer - "c" > venc-es

Verps velarisats

Els seus radicals acaben,

en, "d"

Eixemple: perdre

en, "ny"

Eixemple: pertnyer

en, "l"

Eixemple: voler

en, "ld"

Eixemple: soldre

en, "nd"

Eixemple: prendre

en, "rr"

Eixemple: crrer

en, "u"

Eixemple: haure

en, "x"

Eixemple: conixer

Adems dels verps, dir, dur, fer i ser.

La velarisaci de la primera persona del present d'indicatiu afecta als segents temps.

Eixemple: Crrer

Present de subjuntiu > crrega - corregues - crrega...

Imperfecte de subjuntiu > correguera - corregueres - correguera...

Perfecte d'indicatiu > corregu - corregures - corregu...

 

Atenint-nos a la formaci del futur i del futur hipottic

Verps regulars

Sn aquells que afigen la terminaci d'estos temps a l'infinitiu.

Eixemples:

"x"

Eixemple: mereixer, mereixeria

verp "dir"

Eixemple: dir, diria

verp "dur"

Eixemple: dur, duria

En estos s'observa una diferncia a l'hora de fer l'imperfecte d'indicatiu, afigen la terminaci d'imperfecte al radical.

Eixemples:

"ny"

Eixemple: constrenyia

"x"

Eixemple: creixia

Irregularitats especials: dia, duya, feya, era...

 

Verps irregulars

Sn els que perguen la vocal de l'infinitiu a l'aplicar el sufix del futur i futur imperfecte.

Eixemples:

"d"

Eixemple: perdr, perdia

"l"

Eixemple: voldr, voldria

"ld"

Eixemple: valdr, valdria

"nd"

Eixemple: dispondr, dispondria

"u"

Eixemple: haur, hauria

La consonant velar, "c", que s'afig a la primera persona del present d'indicatiu en estos verps velarisats (regulars i irregulars), pot mantindre's o modificar-se en el present de subjuntiu.

1.- Els verps que en la primera persona del present d'indicatiu acaben en radical sonor ms "c" [ k ], fan el subjuntiu canviant la, "c" per una, "g".

Eixemple: plnyer > planyc - planyga

2.- Els verps arrematats en radical sort ms "c", mantenen la consonant sorda, "c" en el subjuntiu.

Eixemple: Nixer > naixc - naixca - naixquera

Els verps velarisats presenten numeroses variacions en el seu radical, com en la seua flexi.

 

3 Grup

El present d'indicatiu marca una diferencia entre els verps purs i incoatius.

 

Verps incoatius

S'afig el sufix, "-ix", al radical del verp en les persones del singular i la tercera persona del present d'indicatiu i del subjuntiu.

Eixemple: Patir > patixques

Verps purs velarisats

Son els que se li afigguen una "c" a la primera persona del singular de present d'indicatiu, que pasa a, "g" en el present de subjuntiu. Excepte en els verps, tossir, teixir, i eixir.

Eixemple: Dormir > dorc - dorga

El radical d'estos verps acaben,

en, "m"

Eixemple: dormir

en, "g"

Eixemple: afegir

en, "l"

Eixemple: engolir

en, "ll"

Eixemple: collir

en, "s"

Eixemple: cosir

en, "ss"

Eixemple: tossir

en, "x"

Eixemple: cloixir

en, "ny"

Eixemple: monyir

en, "r"

Eixemple: obrir

Dels verps velarisats, els arrematats en vocal sonora desprs de, "l", "ll", "r", "m", que afigguen una "s" a la segona persona del present d'indicatiu, es flexionen com el verp, "collir".

Els verps velarisats que el seu radical s'arremata en, "g", "s", "pl", "br", es flexionen com el verp, "afegir".

Els verps velarisats que el seu radical s'arremata en, "x", "ss", es flexionen com el verp, "eixir".

 

Verps purs no velarisats

Son els que la primera persona del present d'indicatiu s igual al radical de l'infinitiu. Estos radicals s'arrematen,

en "p"

Eixemple: ajopir

en, "t"

Eixemple: sentir

en, "d"

Eixemple: pudir

per vocal,

Eixemple: oir

 
LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L'HUMANITAT
 
Logo Grup LLVS 
 
 
 
 
 

Usuaris en llnea

  Amunt